Web de

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l’infern nazi“. (Montserrat Roig)

Documents


TARGETES POSTALS DES DEL FRONT DE GUERRA

6/11/1937. Carta d’Amat a Maria Llaveries des del Front de Granada: “Amiga Llaveries: Estic esperant rebre lletra vostra un dia d’aquests. Fa una eternitat ja que no tinc notícies vostres. Feu-me la mercè d’escriure’m una mica més sovint. I si la culpa no és vostra, sinó dels nostres particulars enemics, hauré de lliurar-me a la desesperació pròpia dels que es veuen hostilitzats per enemics ineluctables.

Una gran notícia. Després de vint dies de no parar de ploure, ha fet dos dies magnífics.

I una altra notícia. Diuen si relleven la Brigada i ens porten a descansar a reraguarda. Entreveig la possibilitat d’un permís. No sabeu les ganes que en tinc. Si pogués passar el Nadal a casa!

Com van els bombardeigs? Encara no us deixen en pau aquests ximplets de l’altra banda? Sembla que la guerra s’allarga més a cada dia que passem. Qui en tindrà la culpa?

Avui he escrit a en Morros. No ho havia fet d’ençà el meu permís anterior. Això és desvergonyiment. M’han donat aquestes targes i m’ha fet il·lusió enviar-vos-en una. No és “disminució”. Afectuosament J.Amat-Piniella”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

27/1/1938. Carta d’Amat a Llaveries des de Torredonjimeno: “Amiga Llaveries: He rebut ja fa uns dies la teva lletra sortida el 15 de Barcelona.

Com que encara no ha arribat l’hora del descans, sinó que continua la del treball, no l’he contestada. Aquesta tarja és per a donar senyals de vida. Així que arribi a M. R. [Mancha Real] m’hi dedicaré sens falta.”

(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

 

TARGETES POSTALS DES DE LA FRANÇA OCUPADA

Targetes postals enviades per Amat-Piniella a la seva esposa, Maria Llaveries, i a Gumersind Sanmartí quan estava detingut pels alemanys a la França ocupada.  (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

 


 

TARGETES POSTALS DES DE MAUTHAUSEN

La família Amat-Piniella conservava sis targetes postals escrites entre l’abril de 1943 i l’agost de 1944, que Joaquim Amat-Piniella va enviar a la seva esposa des del camp de concentració de Mathausen. Aquest material ha estat donat recentment per la família a la capital del Bages i forma part del fons Joaquim Amat-Piniella de l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa.

El règim de correspondència establert per als presoners del camp d’extermini de Mauthausen era absolutament estricte. Tal com s’indica en alemany i en castellà a les postals, els presoners només podien escriure als seus familiars una vegada cada sis setmanes i el rebut de recepció de la resposta. Per a escriure només podien usar aquest tipus de targetes, solament podien parlar de temes personals i familiars i no podien escriure més de 25 paraules.

A continuació es publiquen l’anvers i el revers de cadascuna de les postals conservades. Per facilitar la lectura del text que Amat va escriure en llapis, s’hi adjunta la corresponent transcripció.

 

TARGETES POSTALS DES DE FRANÇA, UN COP ALLIBERAT

Aquestes dues cartes d’Amat-Piniella a la seva esposa les va escriure des de França el 1945, després de l’alliberament de Mauthausen, però abans de retrobar-se.

15/7/1945: Targeta postal des del poble de Sent Antonin (sud-oest de França): “Ése es mi hotel durante este mes. Ahí es donde sueño contigo. La vida es tranquila en este pueblo. Paseo, duermo, trabajo con mis papeles y pienso en el venturoso día que podré reunirme contigo. Mi vida aquí, ya ves que está completa. La vida se hace intensa con el reposo, dice un autor francés. Yo creo que es verdad porque ahora tú estás más presente que nunca”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

20/7/1945: Una altra postal des de Sent Antonin: “A esas grutas, a hacer vida de anacoreta, pensaba retirarme si no hubiera recibido hoy tu primera carta (15 junio) De ahora en adelante me sentiré más razonable y esperanzado. Hoy exhibo por ahí un flemón que me ha [paraula inintel·ligible] la boca y si no fuera por tu carta y la de Planes me sentiría de bastante mal humor. ¿Tú sabes? Estoy más feo que el mismo Arnal! Por lo demás, sigo bien, esperando que la gravedad de Antonieta desaparezca pronto. Tu presencia la reconfortará, creo yo. Salúdales a Planes y a Elisabeth. Con Arnal pensamos muchas veces en aquellos tiempos de los “cinco”. La carta nos ha emocionado. Otro día que no tenga flemón les escribiré”.


 

Març-abril de 1946: informe inèdit sobre Joaquim Amat-Piniella elaborat per l’Ajuntament de Manresa i enviat al fiscal instructor de la Causa General de València, que ha demanat a l’alcalde que “con toda urgencia y previas las necesarias indagaciones informe de la actuación e ideología de JOAQUÍN AMAT PINIELLA, empleado municipal… Oficial del Ejército rojo actuó en esta Capital, donde le sorprendió la liberación huyendo a Francia”. Efectivament, en acabar la guerra, Amat-Piniella es trobava a València, però va poder arribar a Catalunya sense problemes i el juliol de 1939 traspassava la frontera. El redactor de l’informe sobre Amat és la Guàrdia Urbana, que el tramet a l’alcalde i aquest al fiscal. Cal destacar la referència que fa a la impossibilitat que Amat cometés delictes de sang, “ya que era lo que se llama un intelectual de izquierda, habiendo facilitado en las primeras semanas de la revolución roja un salvoconducto al hoy Teniente de Alcalde de este Excmo. Ayuntamiento Don Ángel Badía, para que pudiese trasladarse a Barcelona y escapar de la persecución marxista, no obstante, es considerado desafecto al Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Municipal de Manresa)

Buscar a tot memoria.cat

Joaquim Amat-Piniella