Portal de memòria
i història de Manresa

Web de

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l’infern nazi“. (Montserrat Roig)

Homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen

Dades:  07/05/2005

“El Pou de la Gallina”

Gusen
En el 60è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, un grup de persones de la Catalunya central reten un senzill homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen. Dels 13 manresans morts en camps nazis, 3 van morir a Mauthausen i 10 a Gusen. L’homenatge va consistir en una ofrena floral i una lectura de textos dels manresans deportats Jacint Carrió i Joaquim Amat-Piniella.

Josep Maria Cabané.
Gusen, 7-5-2005: Moment de l’homenatge. D’esquerra a dreta: Rosa Toran (Amical de Mauthausen), Jordi Pons, Manel Gómez, Laura Casaponsa (llegint) i Joaquim Aloy. No apareixen a la foto Jorge Caballero i Anna Gabriel. Al darrere de Laura Casaponsa, el conseller de Relacions Institucionals Joan Saura.

 

Gusen, 7-5-2005: Les cinc roses que els membres de l’expedició van dipositar a la placa dedicada als manresans que Jacint Carrió va posar-hi el 1985 i que diu: “Als manresans morts per la llibertat a Gusen i Mauthausen. Us recorden familiars i companys. 6-5-1985”.

Josep Maria Cabané.
Es van posar cinc roses en record del moment de l’alliberament del camp, que Jacint Carrió en les seves memòries explica així: “Faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda del dia 5 de maig (el cinquè mes del calendari) del 1945 quan van arribar els aliats al camp de Gusen. Sempre he recordat aquesta data; per a mi va ser un moment màgic, carregat de cincs. Soldats americans van obrir les portes. Un oficial es va enfilar dalt d’una de les torres i va deixar caure la metralladora que hi havia hagut instal·lada des del 1941. “Som lliures, som lliures”. Va ser just en aquell moment que vam sentir-nos lliures. Lliures de la mort, però sobretot de la por i del terror”.

Buscar a tot memoria.cat

Joaquim Amat-Piniella