(Web de l’Ajuntament de Manresa, 18-03-04)

Joaquim Amat i Piniella, periodista, crític d’art, escriptor i presoner al camp d’extermini de Mauthausen, s’incorpora a la galeria de manresans Il·lustres de Manresa.

Aquesta incorporació es farà amb un acte solemne el proper divendres, 26 de març, a dos quarts de nou del vespre. L’acte serà presidit per Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i comptarà amb la participació de la historiadora Rosa Toran, que pronunciarà la conferència: “Revelar la veritat, reparar el mal”.

El quadre amb el retrat de Joaquim Amat i Piniella, que s’incorpora a la Galeria de Manresans Il·lustres, és obra de l’artista Josep Barés

La Galeria de Manresans Il·lustres és un recull que realitza l’Ajuntament de Manresa des del 1883 i és un reflex de les diferents sensibilitats que cada època ha tingut la ciutat per homenatjar a ciutadans que s’han considerat més rellevants. El cas d’Amat i Piniella és el 24è manresà il·lustre.

PERFIL BIOGRÀFIC

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa l’any 1913.

Des dels anys trenta va participar activament en l’efervescència cultural que es va desenvolupar a Manresa. Crític d’art, era un entusiasta del jazz, del cinema, i estava amatent a l’evolució dels moviments avantguardistes pictòrics i literaris. Va col·laborar assíduament, com a crític d’art, als diaris El Pla de Bages i sobretot a El Dia, del qual en va ser director durant un temps. Fou un dels responsables de la revista cultural manresana Ara, on publicà diversos poemes.

L’any 1933 publicà la seva primera obra, Ombres al Calidoscopi, un llibre de retrats on es palesava el seu talent literari i les preocupacions serioses per la tècnica i l’ofici. A la diada de Sant Jordi d’aquest mateix any va ser el llibre més venut i, segons va recollir la premsa del moment, l’autor no donava l’abast a signar autògrafs.

Políticament, i després de la proclamació de la República, l’abril de 1931, fou secretari particular de l’alcalde Francesc Marcet.

L’any 1934, Amat-Piniella participà en els fets del 6 d’octubre i fou empresonat a la Model. L’any 1936, en esclatar la guerra, es veié obligat a abandonar els estudis de Dret, i decidí incorporar-se a l’exèrcit. En aquells anys de guerra, Amat-Piniella va influir en la redacció de la carta que va publicar l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet, per tal que la ciutat perdés la por i es manifestés en contra de la demolició de la basílica de la Seu. Acabada la contesa, Amat-Piniella s’instal·là provisionalment a Barcelona.

El 28 de juny de 1939 es casà amb Maria Llaverias. Després de l’estiu, però, decidí fugir sol cap a França. Passà pel camp d’Argelers i després pel de Sant Cebrià de Rosselló, juntament amb quatre amics, a partir dels quals més tard crearà alguns dels personatges de K.L. Keich. El seu periple vital continuà al camp per a presoners de guerra de Fort Hatry. Finalment, davant la negativa del govern espanyol de reconèixer la seva nacionalitat, l’exèrcit alemany el traslladà als camps de concentració austríacs, el més important dels quals fou Mathausen, on entrà el 27 de gener de 1941. Fou alliberat, per les tropes americanes, el 5 de maig de 1945. A partir del mes de setembre, el trobem a Andorra on va romandre fins a l’abril de 1946.

Va ser durant el període que va estar a Andorra quan va escriure íntegrament el mecanoscrit de K.L. Reich, una peça mestra de la literatura de l’holocaust, novel·la documental on va recollir l’experiència personal del seu pas per un camp d’extermini nazi (Kamp Lager), Mathausen, i on retrata la tragèdia col·lectiva que hi va tenir lloc. Aquesta obra no es va publicar fins al cap de quinze anys. Amb motiu d’aquesta obra, i pel realisme històric narratiu, l’any 1965 li fou atorgat el premi Fastenrath.

A Andorra també va transcriure els poemes reunits a Les llunyanies (poemes a l’exili). A partir de 1946 i una vegada instal·lat a Barcelona va anar publicant diverses novel·les com El Casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La clau de volta (1961) (inèdita), Primer aniversario (inèdita), La primera investigación de Rómulo Cortés (inèdita). L’any 1966, aparegué la seva darrera novel·la de caire existencialista La ribera deserta.

Joaquim Amat-Piniella va morir a Barcelona l’any 1974. L’any 1980 l’Ajuntament de Manresa li va dedicar un carrer que porta el seu nom.