Memòries de Juan Cintas Cintas(Tíjola, 1925 – Manresa, 2007)
Un almerienc establert a Manresa des del 1932

Portada

En aquest apartat podreu llegir unes breus memòries d’un almerienc que va venir a viure a Manresa quan tenia set anys. Es tracta de Juan Cintas Cintas, nascut a Tíjola l’any 1925, en el si d’una família d’agricultors. El seu pare ja havia treballat a Catalunya els anys 1928 i 1929. El 1932 tota la família s’hi va acabar traslladant. La destinació final fou Manresa. Per tot plegat, Cintas es considerava a si mateix “un andaluz catalán” o “un catalán andaluz”.

En el decurs d’aquestes memòries, l’autor reviu un ampli ventall de fets i situacions: les vicissituds del viatge des de Tíjola fins a Barcelona, que va durar tres dies; l’arribada a Manresa (va establir-se al barri de les Escodines); la feina dels seus pares; els records de les escoles de Sant Ignasi i de l’actual Pare Algué, com també les colònies escolars de la República; els bombardeigs franquistes (un d’ells el va presenciar “en vivo, escondido en un canal del barrio El Guix”.

Juan Cintas també descriu la marxa accidentada cap a la frontera fugint de les tropes franquistes (situació que el va portar a contemplar “una barbaridad de bombas” i “ríos de sangre y gente corriendo herida en busca de un lugar donde esconderse”), l’arribada a la Tor de Querol tot formant part de la corrua de milers de refugiats que van entrar a França; l’estada al país veí -on “me llamaban ‘el Manresà’” i es va sentir sempre ben tractat per les autoritats franceses-; el captiveri del seu germà a la presó franquista, cosa que obligà la família a tornar; el retorn duríssim a una Espanya sense llibertats; les humiliacions sofertes (“Los vagones iban repletos y la gente sentada sin poder hacer sus mínimas necesidades”) i l’arribada de nou a Manresa, el setembre de 1939.

“A nuestro alrededor no encontramos más que miseria”, escriu el protagonista evocant els primers temps de la dictadura. Juan Cintas va començar a treballar en una fàbrica el gener de 1940, si bé cobrant un sou de misèria. Les vagues de les fàbriques, la repressió franquista i l’estada durant un temps a Bèlgica -on va fer de conserge d’un castell- són algunes de les altres vivències que apareixen en aquesta interessant crònica personal, escrita en un llenguatge molt planer, de la qual només hem suprimit els fragments estrictament personals.

Amb l’edició de les memòries de Juan Cintas, memoria.cat amplia el seu espectre de continguts per mitjà d’un testimoni representatiu dels primers moviments migratoris que, procedents de diferents punts de la geografia espanyola, van afluir a la capital del Bages ja abans de l'esclat de la guerra civil, i van contribuir a diversificar el paisatge humà d’una Manresa aleshores en creixement.