Informe sobre Carme Ballester (traducció)

La senyora Carme BALLESTER de COMPANYS, nascuda a BARCELONA el 27 d’abril de 1900, resident al carrer de la Pompe, 87 ([districte] XVI), vídua del President de Catalunya, S.E. Lluís COMPANYS, detingut a França per la Gestapo i afusellat a Barcelona el 15 d’octubre de 1940, demana si podria obtenir una indemnització del Govern alemany.

El senyor President, la senyora COMPANYS i el seu jove nebot, refugiats polítics a França després de la Guerra Civil Espanyola, residien a la Baule, al xalet “Ker Himer Vad”. El 13 d’agost de 1940 agents uniformats de la Gestapo van entrar a la casa, amb les armes a la mà, i després d’haver-la escorcollada es van emportar amb ells detinguts el Sr. President i el seu nebot. Van ser custodiats [ambdós] per la Gestapo en una església desmantellada del poble on, sense mobiliari, van haver de dormir a terra.

Els agents de la Gestapo encara van tornar quatre vegades al xalet per escorcollar-lo. La primera vegada van endur-se’n una càmera fotogràfica, uns prismàtics, equipatges amb efectes personals de la família i 70.000 francs, dels quals 5.000 van ser més endavant retornats a la Sra. Companys.

Després d’una quinzena de dies [retinguts] a l’església de la Baule, el Sr. COMPANYS va ser conduït per la Gestapo a la [presó de] la Santé de París, que aleshores estava sota el control de l’esmentada policia nazi. Finalment, el 24 de setembre va ser traslladat amb cotxe, sempre custodiat per agents de la Gestapo, fins a Hendaia, a la frontera, on va ser lliurat a les autoritats espanyoles.

Al cap d’uns dies d’haver estat als calabossos del Ministeri de l’Interior a Madrid, on va ser maltractat, sense que li permetessin rentar-se ni afaitar-se, [Companys] va ser traslladat a Barcelona.

Un Consell de Guerra de generals de l’exèrcit espanyol del General Franco el va condemnar a mort. S.E. El President COMPANYS va ser executat al fort de Montjuïc, a Barcelona, el 15 d’octubre de 1940.

La Sra. COMPANYS no es va deixar intimidar per aquests fets, sinó que van encoratjar-la encara més a participar en la Resistència francesa durant l’ocupació [alemanya]. Es va allistar a la xarxa del “Coronel Lizet”, és a dir, del General De Marguerittes, de la qual posseeix la medalla atorgada als components d’aquest grup després de l’Alliberament [de França]. Més endavant [Carme Ballester] també va col·laborar en l’organització del General Delestraint.

La Sra. COMPANYS també va protegir i amagar persones de raça jueva. Cal destacar que va proporcionar aliments diàriament durant mesos a un senyor jueu alemany que estava amagat tot sol en una cambra a París. Aquest fet va comportat [per a Carme Ballester] que fos assetjada novament per la Gestapo, que sospitava d’ella i que va amenaçar de detenir-la.

Després de la guerra, una família jueva alemanya a qui ella havia protegit va posar-la en contacte amb un advocat alemany que s’ocupava de demandes d’indemnitzacions al Govern de la República Federal per part de jueus deportats als camps de concentració a Alemanya. En el decurs d’un viatge a París l’esmentat advocat va recomanar a la Sra. COMPANYS que, per tal que pogués obtenir una indemnització, signés una declaració segons la qual el Sr. COMPANYS hauria estat conduït per la Gestapo a un camp [de concentració] a Alemanya. La Sra. COMPANYS s’hi va negar dient que la mort del President COMPANYS pertanyia a la Història de Catalunya i que ella no podia falsejar-la. Com que l’esmentat advocat li va dit que el procediment que li havia indicat era l’únic mitjà per obtenir una indemnització, la Sra. COMPANYS es va resignar a no insistir-hi més. Per aquesta raó no va fer nous passos [per aconseguir una indemnització] durant aquests darrers anys.

Tanmateix, trobant-se ara sola, d’edat avançada i malalta, i en una situació difícil, es veu forçada a emprendre noves gestions per tal d’intentar obtenir una indemnització del Govern alemany a causa de la detenció del seu marit, S.E. el President COMPANYS, de la qual en resultà la seva mort i altres fets continguts en aquesta nota.

Buscar a tot memoria.cat