Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

<-- Tornar a "Reproducció de l’epistolari Josep Maria Batista"

49 Wentworth Rd.

Londres

N.W. 11

16-III-1945

Estimat Creus,

Molt content de rebre la vostra postal i molt agraït per les impressions q. doneu. Coincideixen amb les q. de tots cantons ens van arribant.

Els q. sou a França podeu fer molt per anar orientant la gent, desfer equívocs q. s’han muntat al volt del CNC[1] i anar difonent les noves idees de renovació de la vida catalana i de Confederació q. nosaltres propugnem. No és el nostre desig entaular polèmiques ni fer res q. pugui crear o enfondir divisions entre els catalans, sinó al contrari, el CNC desitja la unió de tots. Però no creiem q., després de les terribles convulsions q. Catalunya –i tot Europa− ha passat des de 1936, sigui cap solució el simple retorn a l’Estatut de 1931. Han passat moltes tragèdies i escarments i el nostre primer deure és aprofitar-nos de les tristes experiències passades i, almenys, procurar endegar les coses de tal manera q. no tornem a ensopegar allí on ja caiguérem.

Hi ha encara un altre aspecte q. pot ésser desagradable, però q. cal tenir la valentia i l’honradesa d’afrontar cara a cara. La gent a Catalunya té avui encara un record vivíssim, i un gran horror, de tot el q. passà durant la Guerra Civil, sobretot durant els primers temps –assassinats, saqueigs de cases particulars, incendis, incautacions, col·lectivitzacions, etc.−. Qui vulgui governar ha de donar al nostre poble una ferma garantia de q. això no es repetirà mai més. Si som demòcrates hem de demostrar q. tenim un sentit de responsabilitat (dos conceptes inseparables) i q. no hem de deixar la democràcia catalana q. caigui indefensa sota qualsevol colla d’incontrolats murcianos.

És possible q., a causa de la incomunicació en q. els catalans de França i els dels països lliures visqueren durant l’ocupació alemanya, hi hagi entre vosaltres certa manca d’informació sobre el q. realment és el CNC.

Dic això perq. en un article d’En Claudi Atmetlla a “Quaderns” de Perpinyà es parla d’un manifest d’En C. Pi Sunyer i uns amics seus de Londres en el qual, a darrera hora i quan la unió de tots els catalans ja havia estat feta al voltant del retorn a l’Estatut, sortim nosaltres amb el principi d’autodeterminació i la Confederació.

Cal, doncs, donar fets i dades. Adjunto una nota sobre el CNC, els membres q. l’integren a Amèrica i a Europa i les forces q. el recolzen.

Cal q. tot això sigui conegut a França per tal d’evitar errades interpretacions i us agrairia molt si vós i els vostres amics poguéssiu donar a aquestes dades la màxima difusió possible.

El nostre desig, repeteixo, és obtenir la unió de tots els catalans. És per això q. el CNC ha declarat q. reconeix el Sr. Irla com a símbol de la continuïtat històrica de les institucions de la democràcia catalana. I creiem q., sota la seva presidència, podrà crear-se el Consell definitiu q. representi tots els desitjos de renovació inclosos en el moviment de la Segona Renaixença Nacional, i q. més q. una perpetuació del legalisme del passat, sigui la força creadora del futur.

Saludeu de la meva part i ben cordialment la vostra esposa i tots els amics.

Amb una afectuosa abraçada,

J.M. Batista i Roca

[1] Consell Nacional de Catalunya