El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

18/02/1939: comunicació pública de l’alcalde de Manresa Domènec Prunés que recorda a la població, en motiu de les festes de Carnestoltes, la prohibició de disfressar-se o fer paròdia de sacerdots, ordres religiosos, militars, alts funcionaris, milícia o qualsevol condecoració de l’estat. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/7/1942: carta de la delegació comarcal del Frente de Juventudes de Manresa; proposa a l’Ajuntament que prengui una sèrie de mesures contra la "degeneració" dels joves a qui "el veneno poco a poco va apoderándose de ellos y convirtiéndoles en invididuos materialistas, soeces y degenerados". S’hi acompanya una proposta de règim sancionador, que inclou la creació d’unitats disciplinàries i la sanció als pares i als locals socials que no col·laborin en el compliment de les normes. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol – setembre de 1957: expedient de l’Ajuntament de Manresa, referit a una carta de més de seixanta representants dels Joves d’Acció Catòlica de diferents parròquies de Manresa en què -després que el bisbe de Vic prohibís "la asistencia y participación a todos los baños públicos bisexuales"- sol·liciten a l’alcalde que habiliti uns horaris per a ús exclusiu dels nois a la Piscina municipal d’acord amb els principis morals religiosos: “creemos no excedernos si solicitamos como ciudadanos católicos de la Católica España lo que en cualquier país indiferente puede solicitar una minoría religiosa: que la Autoridad nos permita prácticamente ser jóvenes deportistas y cristianos que cumplen los mandamientos de la Iglesia. Sabemos que, con muy buen acuerdo se han concedido horas exclusivas para las muchachas y creemos que es justo que se nos concedan también para los muchachos”. La resposta de l’alcalde de Manresa és positiva i els concedeix l’horari d’ús exclusiu per a nois de dimarts i dijous de cada setmana de 6 a 11 hores. (Arxiu Municipal de Manresa).

La Ben Plantada

Vinyetes de l’Auca de la Llum de Manresa, de Joan Vilanova i Roset, referides a l'ubicació de l’estàtua La Ben Plantada, de Josep Clarà, a Manresa. L’estàtua havia estat comprada l’any 1958, però haurien de passar 19 anys, quan Franco ja havia mort, abans no es pogués emplaçar al carrer. La moral catòlica del franquisme no va permetre l’exhibició d’aquella noia nua. Les vinyetes de Joan Vilanova -que denunciava aquest fet- van provocar una carta de rebuig per part del bisbe de Vic, de data 14/02/1959, que es mostrà especialment dolgut.

El bisbe expressa en el seu escrit (adreçat als administradors de la Festa de la Llum) “la extrañeza y la profunda pena que me ha causado, en su conjunto, la inclusión de la “Auca de la Llum” en este programa religioso, destinado a los fieles y al gran público”, es mostra molest amb el tarannà poc religiós del text i demostra estar especialment irritat amb aquestes dues vinyetes de l'auca, la 73 i la 74 74, que fan referència a l’estàtua de la Ben Plantada: “ofende aquella estatua inmodesta que, después de haber sido expuesta al público y haber sido vista por todo Manresa, se presenta ahora en este cuadro 74, misteriosamente e intencionadamente cubierta, añadiéndose al estribillo un interrogante, que si tiene alguna gracia picaresca, no tiene en cambio mucho sabor de vida cristiana, de corrección ni, creo yo, de buen manresanismo”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Premsa

“Manresa”, 14/2/1942: “Se mantiene la prohibición de celebrar las fiestas de Carnaval”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 20/2/1952: anunci de l’alcalde de Manresa de la prohibició de celebrar el Carnaval de 1952 i, fins i tot, de la necessitat d’autorització de les sales privades per a organitzar actes relacionats, que s’hauran d’identificar com a “bailes de trajes regionales”: “las personas que acudan a dichos bailes están obligadas a usar, al ir o regresar de los mismos, carruajes, automóviles, etc., cubiertos, no pudiendo transitar por las calles exhibiendo dichos trajes regionales”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 5/2/1955: mostra de la doble censura, oficial i eclesiàstica, que havien de passar totes les pel·lícules exhibides. (Arxiu Comarcal del Bages).