El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)
Campanyes contra la blasfèmia. Documents
 |
 |
2/03/1943: proposta de la ponència de Cultura de l’Ajuntament de Manresa per reforçar la campanya “anti-blasfema” i de “dignificación del lenguaje” que s’està duent a terme a la ciutat, amb l’edició de nous cartells, que tindran un cost aproximat de 300 pessetes: “es de todo punto necesario sostenerla [la campanya anti-blasfema] y reforzarla a fin de que los focos de blasfemos que aún subsisten, puedan ser reducidos a la mínima expresión”. El text de la ponència adverteix que “La psicología de nuestro pueblo es rica en experiencias, una muy principal, es la de que necesita de una continuidad en la advertencia y no disminuir la prosecución de las medidas profilácticas para mejorar su cultura”. La proposta rep l’autorització de l’alcalde i el secretari, dos dies després. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
30/04/1943: carta del president de la Asociación de los Hombres de Acción Católica de la parròquia de Sant Pere Màrtir al president del consell de Cultura de l’Ajuntament, en què li comunica la relació d’una sèrie de joves de l’associació “que pueden desempeñar el cargo de agentes secretos para la campaña antiblasfema y demás aspectos inmorales en la vida social de nuestra querida Ciudad”. La carta s’acompanya d’una relació de catorze homes proposats per fer de “agentes de represión de la blasfemia”. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
3/06/1943: proposta de la ponència de Cultura de l’Ajuntament de Manresa per fer un concurs popular per escollir frases adients “para combatir la blasfemia y el lenguaje soez”, les quals seran editades en cartells. Les bases del concurs –que s’adjunten a la proposta- estableixen la concessió de dos premis, consistents en llibres per valor de 75 i 50 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
6/06/1943: nota del Centre d’Esports Manresa, difosa per la megafonia de l’estadi del Pujolet, que insta, a petició de l’Ajuntament i la seva comissió de Cultura, a practicar esport sense utilitzar la blasfèmia ni l’insult; s’hi amenaça de sancionar aquells que no ho compleixin: “Nada más contrario al espíritu deportista que el insulto al adversario, la palabra soez y la blasfemia. Los [que] deningran nuestro deporte con su lenguaje tabernario no son deportistas, ni son españoles”. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
 |
Juny de 1943: algunes les frases participants en el concurs contra la blasfèmia i la dignificació del llenguatge. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
 |
|
 |
29/06/1943: mostra de frases participants en el concurs antiblasfèmia, elaborades per membres del Frente de Juventudes. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
 |
Novembre de 1946-febrer de 1947: carta manuscrita de la junta de la Liga Espiritual Antiblasfema a l’alcalde de Manresa, en què li notifica el restabliment d’aquesta institució i li demana la concessió d’un donatiu de 150 pessetes, que el consistori tenia costum de concedir per sufragar les despeses d’un “acto de reparación” celebrat a la Seu. Segons la signant, en cas de fer-se el donatiu, “no le dejará Dios sin recompensa”. L’Ajuntament acorda concedir-los 125 pessetes “como cooperación a su loable labor piadosa y cultural”. L’alcalde i el secretari aproven la proposta pocs dies després. (Arxiu Municipal de Manresa)
 |
 |
20/12/1952: escrit de la ponència de Governació, Cultura i Esports, que proposa a l’Ajuntament de Manresa reprimir i sancionar les persones que blasfemin i diguin paraules ofensives a Déu i l’eucaristia, després de constatar que “con notoria vergüenza hemos de reconocer que España tenía el triste privilegio y, dentro de España, nuestra región catalana, de ser la parte del mundo donde se blasfema más”. L’Ajuntament, d’acord amb la ponència, aprova “para el prestigio del lenguaje, nacional y vernáculo, y para la obligada defensa de los principios cristianos [...] estimular el celo de los Agentes al Servicio de este Ayuntamiento para que reprimen, amonesten y, en su caso, denuncien para aplicación de las sanciones que corresponden, a cuantos, en cualquier lugar que sea, profieren palabras soeces y, de una manera especial, actúen sobre los que blasfemen del Santo Nombre de Dios y de la Eucaristía”. (Arxiu Municipal de Manresa).
 |
 |
21/01/1955: circular del Govern Civil de la província de Barcelona dirigida a l’alcalde de Manresa per demanar-li que posi el màxim afany a perseguir i sancionar la blasfèmia, “lamentable y grosera costumbre que hiere vivamente los tradicionales sentimientos católicos del pueblo español, y constituye un oprobio para todos cuando la misma se pronuncia ante extranjeros por ser un signo de falta de educación aún para aquellos que no lo consideran como una irreverencia”. S’hi adjunta còpia d’aquest mateix text. (Arxiu Municipal de Manresa)
