El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)
La vaga de la Fàbrica Nova (1946). Documents
Despeses de les forces armades
 |
 |
 |
Març de 1946: informe de l’Ajuntament de Manresa sobre les despeses ocasionades pel desplaçament a Manresa de les forces d’ordre públic i per altres conceptes derivats de la vaga de la Fàbrica Nova del mes de gener. La part més important de les despeses recau en els menjars, les estades a l’hotel dels diferents comandaments i autoritats i els desplaçaments que van efectuar. L’alcaldia també va obsequiar les forces d’ordre amb motiu de la Fiesta del Ángel Custodio. Per tot plegat, la factura total va pujar 18.577,97 pessetes. S’hi adjunta l’informe detallat de les despeses. (Arxiu Municipal de Manresa)
Dietari de Laura Sanmiquel
Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova, sobre la vaga de gener de 1946, una de les primeres del franquisme. (Font: Laura Sanmiquel)
 |
 |
 |
|
 |
 |
Reproducció del dietari de Laura Sanmiquel (font: Laura Sanmiquel)
 |
 |
Transcripció del dietari de Laura Sanmiquel (font: Laura Sanmiquel)
Al seu dietari, Laura Sanmiquel anota que durant la tercera setmana de vaga els obrers han treballat 40 hores i s’han mostrat conformes amb la quantitat abonada. Per contra, durant la quarta setmana han treballat tots els dies excepte dijous -amb motiu del dia de la Liberación-, que és una jornada recuperable i, per tant, no es paga. El dietari destaca la incidència del divendres 25, en què a l’hora de pagar alguns operaris han aturat les màquines i s’han negat a cobrar. Molts ja no treballaran més, com és el cas de les teixidores. El dissabte 26, al torn de matí ha engegat tothom fins a 2/4 de 9. A continuació han anat aturant-se totes les seccions i només algunes, com la dels acabats, han treballat una estona. Les obreres del torn de tarda resten dins la fàbrica, sense engegar.
El dilluns 28 de gener, davant la persistència de la protesta, han rebut la visita de l’alcalde de Manresa. El batlle s’ha reunit amb una delegació de les treballadores i els ha proposat que tornin a treballar. La proposta no els ha convençut perquè no han obtingut garanties de compensació. L’endemà, dimarts 29, una delegació de dones s’ha reunit al Sindicat amb una comissió de treballadors de diferents fàbriques. A la tarda ha arribat el governador civil, que ha marxat a 2/4 de 2 de la matinada del dimecres.
El dimecres 30 de gener ha continuat l’aturada, però en calma. A la 1 del migdia ha arribat la Guàrdia Civil i no ha deixat sortir els treballadors del primer torn. Aquests s’han ajuntat al pati amb els operaris del segon torn, esperant poder sortir. En vistes que la situació no millora, la Guàrdia Civil ha cridat la policia, fet que ha contribuït a augmentar la tensió: “Moltes dones els ha vingut atacs de nervis, i el despatx aviat ha semblat un manicomi, se’ls han emportat amb el cotxe i el camió”. A un quart de vuit del vespre el torn de nit ha decidit començar la jornada, de manera que han pogut marxar els operaris del torn del matí. El dijous 31 de gener, a les 4 del matí, ha començat la jornada amb algunes baixes. A 2/4 de 9 del matí força personal ha sortit de la fàbrica i no ha tornat a entrar-hi, de manera que molt poques persones han continuat treballant durant el torn de matí.
A les 11 es presenta a la fàbrica la Guàrdia Civil, que no intervé. A la tarda es repeteix la situació: poques treballadores han començat el torn i ben aviat han marxat per por que les companyes les acusin “d’esquiroles”. Finalment, quan falten deu minuts per a les 6 de la tarda, molt personal torna a la fàbrica disposat a treballar, perquè s’ha fet públic un ban segons el qual s’han aconseguit els augments demanats i, per tant, cal que tothom torni a la feina: “I d’aquesta manera tan fàcil s’ha acabat tot el desbarajuste de la huelga”.
