Les meves paraules d’agraïment, indubtablement, no poden suplir les que el meu pare, si en aquests moments hagués estat present, us hauria pogut dirigir. Penso que s’hauria sentit enormement satisfet en veure publicades les memòries que al llarg dels anys va anar elaborant, tot guardant materials i records d’unes vivències que van marcar la seva joventut, el van acompanyar al llarg de la seva vida i que durant molt de temps havia deixat escrites. En aquests darrers anys ja havia tingut oportunitats de fer-les públiques en entrevistes, articles i nombroses xerrades fetes en diferents entitats, associacions o instituts. La publicació del llibre representava per a ell l’acompliment definitiu de la promesa que havia fet en sortir dels camps d’extermini nazis i, així, deixar un testimoni escrit que contribuís a donar a conèixer l’horror i el sofriment que ell, els seus companys i tanta gent havien patit, per evitar d’aquesta manera que fets tan execrables com aquells es tornessin a produir.

És per aquest motiu que, en nom del meu pare, de la meva mare i de mi mateix us expressem el més sincer agraïment per aquest acte i l’enorme satisfacció que representa per a nosaltres el veure publicades les memòries i rebre la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum. Un acte que no hauria estat possible si no hagués comptat amb el recolzament dels manresans. Agraïm el suport de tots aquells que li feren costat i l’acompanyaren en la seva lluita, aquells que amb el temps ens han anat deixant, els que sou aquí: companys, amics, familiars, que no dubtàreu a creure el que ell us explicava i li brindàreu el vostre suport. També agraïm molt sincerament l’esforç, el treball de recerca, l’enorme professionalitat i dedicació de la gent que ha fet possible l’elaboració i publicació del llibre: Àngels Fusté, que -amb una gran sensibilitat i capacitat d’escoltar- va estructurar les memòries i les va dotar d’un estil literari assequible a tothom; Joaquim Aloy, impulsor i coordinador de l’edició; Josep M. Solé i Sabaté, que n’ha escrit el pròleg; i la gent del Centre d’Estudis del Bages i el seu president, Antoni Daura.

Crec que s’hauria sentit molt orgullós de rebre la Medalla d’Or de la Ciutat com a reconeixement de la seva implicació social, la seva bonhomia i la tasca que va realitzar. És per aquest fet que agraïm a l’Ajuntament de Manresa, a tots els membres del consistori municipal, a la ciutat en ple i al seu il·lustríssim alcalde, Jordi Valls -que en tot moment el va recolzar i en va esdevenir amic i company-, l’atorgament de la Medalla de la Ciutat. Així mateix, agraïm molt sincerament la presència en aquest acte del Molt Honorable senyor Joan Rigol. Un acte que, sens dubte, el meu pare faria extensiu als companys que, com ell i molts més de la seva generació, van lluitar a favor de la República, en defensa d’uns ideals de preservació de la llibertat i de la identitat catalana.