El manresà Jacint Carrió i Vilaseca va deixar escrites les seves vivències als camps nazis en el llibre de memòries titulat Manresa-Mauthausen- Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat. El llibre, editat pel Centre d’Estudis del Bages, va aparèixer el febrer del 2001, tres mesos després de la mort de Carrió, però ell havia tingut temps de revisar el text fins al darrer detall i donar el vist-i-plau per a la seva edició. La manresana Àngels Fusté i Gamisans va tenir cura de l’edició, reelaborant el text original i ampliant-lo a partir de diverses entrevistes personals amb l’autor.
 

Els records que Carrió desgrana en la seva autobiografia es remunten a l’adolescència, en què va viure de prop la proclamació de la II República i l’esclat de la Guerra Civil. Va lluitar al front amb l’exèrcit republicà, va viure refugiat a França i acabà presoner dels nazis a Mauthausen i Gusen.
 

Carrió explica aquesta experiència tràgica i colpidora des de la serenor que li ofereix la distància en el temps, però alhora amb els detalls que només la vivència en primera persona permet. La redacció d’aquestes memòries respon a una promesa feta per tots els deportats en ser alliberats: fer saber a tothom el crim que havien patit perquè mai més no es tornés a repetir.
 

En les paraules introductòries al llibre, Carrió afirma: “Deixar per escrit aquestes memòries personals suposa fer realitat una il·lusió de molts anys i alhora un deure d’homenatge a la memòria de familiars i conciutadans morts a la Guerra Civil del 1936-39, a l’exili o a la deportació als camps d’extermini nazis: persones que van lluitar contra tota mena de feixisme, sense importar-los fronteres; que van pagar amb tortures i fins i tot amb la pròpia vida la seva fidelitat als ideals de llibertat i democràcia”.