Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestra que es va adherir decididament als ideals esquerrans a partir de la seva arribada a Manresa i la seva integració al Grup Escolar Renaixença. Va participar en diferents actes d’ideologia republicana i va formar part de la junta de la FETE del Bages amb el càrrec de secretària des del juliol de 1937 fins a mitjans de l’any 1938. En el procés de depuració va rebre diferents acusacions per la seva activitat progressista, són especialment negatius els informes de la Guàrdia Civil i de l’Ajuntament de Manresa; l'Asociación Católica de Padres de Família la qualificava d'”indeseable” com a mestra; per altra banda, la van avalar favorablement diversos mestres d’ideologia catòlica i dretana del Grup Escolar Renaixença, tot i que també va tenir una dotzena de denúncies de diferents mestres per esquerrana. La Comissió Depuradora de la província de Barcelona va demanar per ella la màxima sanció, és a dir, la separació definitiva del servei i la baixa en l’escalafó.

En acabar la guerra va retornar a Barcelona i amb data 11 de novembre de 1940 va ser sancionada, finalment, pel Ministerio de Educación Nacional amb el trasllat fora de la província de Barcelona, per un període mínim de 5 anys, i amb la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança. El 25 de gener de 1941 va demanar la revisió del seu expedient de depuració.

Casada amb Jaume Roigé Simó, el qual també havia estat mestre del Grup Escolar Renaixença i posteriorment tinent de l'exèrcit republicà i exiliat a França. Mercè Boté es va traslladar al Botarell, juntament amb el seu home, i ja no es va tornar a dedicar a l'ensenyament sinó que es va dedicar a les feines de la llar i a tenir cura dels 3 fills.