Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Fill de pare llauner i mare pagesa, als anys vint va destacar com a futbolista del Centre d'Esports Manresa, arribant a ser davanter del F.C. Barcelona i del RCD Espanyol. Es retirà del futbol l’any 1928.

Musicalment fou subdirector de l'Orfeó Manresà. A l'any 1927 fundà el Trio Ars on tocava el violí. Als anys trenta tocà en diversos conjunts de ball, especialment a l'orquestra Els Fatxendes. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical. Després de l'assassinat del Mestre Blanch, el 1936, ocupà el càrrec de director de l'Escola Municipal de Música de Manresa. També fou president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d'Autors.

En l'àmbit de la política, milità a Estat Català, partit del qual va ser president de les seves Joventuts. El 14 d'abril de 1931 va ser membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa.

L'any 1934 va fundar i dirigir la revista "Avançada", que propugnava un republicanisme nacionalista i revolucionari. Aquell mateix any, el 20 de març fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa. Arran dels Fets del sis d'octubre, fou detingut com a cap dels Escamots d'Estat Català, sent el primer ciutadà manresà en ingressar a la presó de la ciutat per aquests fets. Després de ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any, abandonà la política activa. Pocs dies abans d'entrar les tropes franquistes a Manresa va fugir cap a França amb 7 o 8 companys, però en va tornar al cap de pocs dies i va ser detingut a casa seva. En acabar la guerra va ser represaliat perdent la plaça de funcionari de l'Ajuntament de Manresa i condemnat a 9 anys de presó “por rebelión militar”, dels quals en complí dos a la presó Model de Barcelona i després estigué en llibertat provisional.

Durant el franquisme fou professor de violí i de guitarra i es dedicà a la música popular. Fundà la seva pròpia orquestra. Va compondre diversos himnes i sardanes.