Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

A l'any 1902 exerceix de mestre interí a Manresa, però després de fer les oposicions al 1910, obté la primera plaça en propietat a Artés. Al 1916 va ser elegit vicesecretari dels Amics de la Cultura Popular, organització comarcal de mestres presidida per Josep Albagés. Membre del Casino Artesenc, associació de gent de dretes d’ Artés, des del 1910; de 1925 a 1930 va ser alcalde d’Artés per la Unión Patriótica, partit que donava suport a la dictadura del general Primo de Rivera. Un cop a Manresa, a l’any 1934, va ser nomenat secretari de la Junta Local de Primera Ensenyança de Manresa.

Degut a la seva significació com a persona catòlica i de dretes, es va haver d’amagar durant la Guerra Civil. En el procés de depuració declara que els mestres Pere Menéndez-Arango Tarrida, Matias Modesto Vicente Jiménez, Jaume Roigé Simon, Rosa Delhom Brugués i Mercè Boté Puiggròs eren d’ideologia esquerrana però que sempre es van comportar correctament amb els companys considerats de dretes. El 18 d'abril de 1939 ja apareix en una primera llista de mestres rehabilitats pel règim franquista. Va superar sense entrebancs el procés de depuració el 30 de desembre de 1939 i va ser confirmat en el càrrec. Al 1944 era director de l’escola Pare Algué. Al 1948 era secretari de la Junta Municipal d’Ensenyament i continuava treballant a l’escola Pare Algué. Al 1949 va obtenir un premi com a mestre col·laborador del Frente de Juventudes. Pare de la mestra manresana Guadalupe Jané Cornet.