Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Nascut en el si d’una família de propietaris agrícoles, el 1919 obtingué la titulació de Mestre de Primera Ensenyança a l'Escola de Magisteri de Múrcia. El 1927 es llicencià en Ciències, Secció de Química, a la Universitat de Madrid. Dos anys més tard superà les oposicions de catedràtic d'institut a la plaça d'Agricultura i Terminologia Científica, Industrial i Artística de l'Institut de 2ª Ensenyança de Manresa. El 1931 es casà amb la manresana Lluïsa Morera. Home d'idees liberals i democràtiques, formà part de la Junta de Govern Provisional de Manresa en proclamar-se la República el 14 d'abril de 1931. Va militar a Izquierda Republicana, partit progressista liderat per Manuel Azaña.

L’any 1932 va ser destinat a Granada, i entre els anys 1933 i 1936 va dirigir l’institut Ángel Ganivet, creat de nou a Granada, i on predominava una tendència republicana i laica en contraposició a l’institut tradicional de la ciutat. En aquest centre la seva direcció va ser polèmica.

A principis de la Guerra Civil, a l’octubre de 1936, el seu pare, el seu padrí, el seu oncle i el seu cosí van ser assassinats per un escamot revolucionari de la CNT i Aniceto León va haver d’amagar persones de dretes de la seva família, entre elles un seu germà, desertor de l’exèrcit republicà. El novembre de 1936 tornà a Manresa on fou nomenat secretari de l'institut manresà. La seva gestió rebé algunes crítiques pel fet de no impulsar la utilització del català a les classes d'aquest centre educatiu. De febrer a octubre de 1938, va ser comissari-director de l'Institut manresà i, com a tal, depurà a nombrosos estudiants pel fet de considerar-los de famílies poc addictes a la República i a la revolució, motiu pel qual foren expulsats de l'Institut. Aquest fet va ocasionar una gran polèmica entre els partits que sostenien la República; també es va oposar a convertir l’institut en hospital de sang i al seu trasllat a la Cova de Sant Ignasi. Durant la Guerra civil va ser un defensor aferrissat de la causa republicana i es va dedicar a la propagació dels ideals d’esquerra a través de Ràdio Manresa, la premsa i en conferències.

Cal ressenyar també la seva tasca com a secretari de la Junta de Defensa Passiva Civil de la ciutat – tot treballant en la prevenció dels efectes que els bombardeigs aeris podien ocasionar-, secretari de l'institut català del mateix ram a Barcelona, al març de 1938, i inspector d'aprovisionament de la Subsecretaria d'Armament, al juny de 1938. Mentrestant, la Comissió Depuradora del professorat d’institut, a Granada, en absència seva ja l’havia separat definitivament del servei.

El febrer de 1939 s'exilià cap a França. De París, va marxar amb la família cap a la República Dominicana l'octubre de 1939. Allà va ocupar diversos càrrecs a la Secretaria d'Estat d'Educació i Belles Arts i a la d'Agricultura fins el 1947, quan va tornar cap a Espanya, i va sol·licitar passar el procés de depuració.

En tornar de l’exili visqué a Manresa, però el 1951 es traslladà a Barcelona. Possiblement gràcies a l’antiga relació que tenia amb el ministre d’Educación Nacional, José Ibáñez Martín, el 15 d’abril de 1952 es deixà sense efecte l’ordre ministerial que havia motivat la seva separació del cos de catedràtics i es reintegrà al servei amb la sanció “traslado fuera de la Región de Andalucía e inhabilitación para cargos directivos y de confianza; y prohibición de solicitar vacantes durante cinco años” i li van deixar triar destinació entre 5 instituts de fora d’Andalusia. Mentre no es produí la seva rehabilitació, treballà a les editorials Seix Barral i Salvat, al 1953 publicà un "Manual de Agricultura". Després va treballar a l'institut de Tarragona i a l’"Ausías March" i al "Jaume Balmes" de Barcelona, d'on fou cap d'estudis i director, i finalment va jubilar-se l'any 1971.

Va publicar diversos llibres i articles majoritàriament sobre agricultura. L’AMPA de l’IES Angel Ganivet, de Granada, porta el seu nom i té un carrer dedicat a Torre-Pacheco.