Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Va fer la carrera de mestre i va ingressar a l’Escola Normal de la Generalitat el 15/12/1931 per completar la seva formació. El 1934 va fer les oposicions i va obtenir la plaça de mestre propietari a Manresa.

Durant la Guerra Civil va salvar la vida a dos veïns de Sant Salvador de Guardiola, perseguits pels escamots revolucionaris i va auxiliar a diversa gent perseguida i emboscada. Degut als informes favorables de la Guàrdia Civil, l’Ajuntament de Manresa, l’Església i l’Asociación Católica de Padres de Família momentàniament la Comisión Depuradora del Magisterio el va confirmar en el seu càrrec el 10 de novembre de 1939 però, posteriorment, va ser objecte d’alguna delació en què es va descobrir la seva militància en la lògia maçònica “Redención”, de Barcelona, entre els anys 1932 i 1934, cosa que no havia declarat en el seu expedient de depuració. Aquest fet li va comportar la reobertura de l’expedient de depuració i l’ordre del Ministerio de Educacion Nacional de separació definitiva del servei i baixa en l’escalafó el 31 de juny de 1940 per maçó.

Expulsat de l’ensenyament públic, a l’any 1941 es va traslladar a viure a Sant Feliu de Llobregat i va fer de mestre a l’Escola parroquial Colegio-Academia San Fernando.

El 9 de novembre de 1951 va sol·licitar al Ministerio de Educación Nacional el reingrés al Magisteri com a funcionari públic. Va haver de fer un acte de declaració, retractació i abjuració dels seus errors davant les autoritats de l’Església Catòlica el 10 de setembre de 1951, però fins al 1957 el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo no li va autoritzar sol·licitar el reingrés al Magisteri. Finalment, el 24 d’abril de 1963, després de 23 anys, es va resoldre favorablement la seva petició i se’l va reintegrar al Magisteri públic, amb la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança.