Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Va passar la infantesa a Vilalba dels Arcs i, al 1910, es va traslladar a Olesa de Montserrat perquè la seva mare hi tenia la plaça de mestra. Al llarg de la dècada 1920-1929 va residir habitualment a Barcelona, on va finalitzar la carrera de Magisteri mentre endegava la seva vocació literària. L’any 1929 es casà i fixà la residència a Olesa de Montserrat.

Va pertànyer al Partit Tradicionalista a partir de 1921 i més tard, de 1934 a 1936, va ser militant de la Lliga Catalana. Va treballar encara no tres mesos a Manresa el curs 1934-1935, i tot seguit va agafar una excedència il·limitada i es va traslladar a Olesa de Montserrat. Va fundar, juntament amb la seva esposa, l’Acadèmia Catalunya i, a partir d’aquest moment, es dedicà a l’ensenyament privat. A l’agost de 1936, un cop iniciada la Guerra Civil, va ser nomenat regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat amb el vot favorable d’ERC. Això no li va evitar patir tres escorcolls al seu domicili per part del Comitè Local per la seva posició política que consideraven un xic dubtosa.

Va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà el setembre de 1938. El gener de 1939 va desertar, va travessar els Pirineus per Sant Llorenç de Cerdans i es va presentar a les forces franquistes a Irun.

Va superar el procés de depuració i fou confirmat en el càrrec de mestre el 4 de gener de 1940, però ja no va exercir més de mestre públic i es dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament privat, a la seva acadèmia.

En la seva etapa barcelonina va ser crític teatral als diaris “El Llamp” i “La Nau”. També va ser autor de diverses obres en prosa i en vers i proclamat Mestre en Gai Saber el 1931. El teatre fou la seva més ferma vocació, escrigué diverses obres teatrals. L'any 1932 va ser nomenat responsable de la declamació i director artístic de La Passió d'Olesa de Montserrat. La labor de dignificació i de renovació del gènere passionístic, que inicià a principis dels anys trenta, va tenir continuïtat després de la Guerra Civil en elaborar un nou text per la representació olesana. La "Passió de Nostre Senyor Jesucrist" (1947), drama sacre en vuit actes, és la seva obra més ambiciosa. Joan Povill va destacar també per les innovacions artístiques i escèniques de la Passió, considerades modèliques en el seu moment, però amb la reforma de l'espectacle efectuada per José Tamayo l'any 1968, Povill s'allunyà de l'entitat i pràcticament es reclogué a l'ensenyament fins a la seva mort.

Mestre en Gai Saber, l’any 1976 l’ajuntament li va concedir la medalla de Plata de la Vila i el títol de Fill Adoptiu. El 1980, la placeta de davant la seva acadèmia va rebre el nom de Placeta Joan Povill i Adserà en honor seu.