Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestre totalment identificat amb la renovació pedagògica que es va fer a l’època de la República, va pronunciar conferències sobre l’aplicació de les tècniques Freinet a l’aula. Va ser un dels mestres més destacats dins el Grup Escolar Renaixença pel seu esperit renovador. Va ingressar a l'Escola Popular de l'Estat Major, d'on va sortir el 22 de novembre de 1938 amb el grau de tinent d'infanteria i, un cop acabada la guerra, no va sol·licitar ni el reingrés al Magisteri ni l’obertura de l’expedient de depuració. A l’informe de la Guàrdia Civil sobre ell es deia: “Durante el dominio rojo-separatista, se distinguió como activo propagandista de las ideas marxistas y en sus conferencias atacaba furiosamente a la Iglesia Católica. Más tarde fue oficial del Ejército Rojo”. Va ser separat del servei i donat de baixa en l’escalafó pel Ministerio de Educación Nacional.

Exiliat a França amb la retirada de les tropes republicanes, va ser tancat en un camp de concentració. Al cap d'uns quants mesos va poder-ne sortir i va tornar a Catalunya. Ja no es va dedicar mai més a l'ensenyament sinó que anà a viure al Botarell i va treballar en l'empresa de comerç de vins dels seus pares fins a la jubilació. A l’any 1977 li van ser reconeguts els seus drets com a mestre represaliat pel franquisme. Casat amb la que també havia estat mestra del Grup Escolar Renaixença Mercè Boté Puiggròs.