Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestre valencià que arribà a Manresa durant la Guerra Civil, possiblement a principis de 1938, fugint de la localitat castellonenca de Borriana on s’aproximaven les tropes franquistes. Serafí Salort feia de mestre públic a Borriana des de 1931 i va ser un dels primers mestres afiliats a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) de la província de Castelló i també fou militant del partit nacionalista valencià Esquerra Valenciana. A més de mestre, va ser escriptor en llengua catalana; fou autor de poesies i publicà al 1936 “Càstor i Elèrcia”, un dels pocs contes dedicats als infants editats en català al País Valencià els anys trenta del segle passat. Per la seva clara adscripció republicana i nacionalista, va fugir cap a França en entrar les tropes franquistes a Manresa; va ser internat en un camp de concentració i el 26 de maig de 1939 s’embarcà al port de Seta en el vaixell Sinaia, el qual transportava 1.599 republicans espanyols que havien acceptat l’asil polític que els oferia el president de Mèxic. A l’exili mexicà no pogué fer de mestre i va treballar d’encarregat d’obres, de venedor de productes diversos i d’empleat en la secció de blanqueig en una fàbrica de fils de cosir. Des de l’exili, col·laborà amb la revista “Senyera” (editada pel Casal Català de Londres) i mantingué correspondència amb els intel·lectuals valencians Enric Soler Godes, Carles Salvador i Bernat Artola.