Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestre aragonès; abans de venir a Catalunya va fer de mestre 11 anys a Boltaña, de 1923 a 1934. En aquesta població es va manifestar d’idees esquerranes i partidari de l’ensenyament laic, aspectes que li portarien problemes en acabar la Guerra Civil. Va ser membre de la Cooperativa Española de la Imprenta Escolar, grup de mestres que aplicava les tècniques Freinet. Durant la Guerra Civil va ser tresorer del sindicat Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) a Manresa. Va ser mobilitzat forçós el 23 de gener de 1939 per l’exèrcit republicà i va partir amb una columna de l’exèrcit cap a França de la qual es va evadir. Un cop a França, va aconseguir entrar a l’Espanya franquista per Irun, d’allà el van portar al camp de concentració de Santa Ana i San Marcos de Lleó fins al 2 d’abril de 1939.

En el procés de depuració, la Comisión Depuradora del Magisterio li va imputar un plec de càrrecs amb les acusacions de manifestar idees irreligioses i revolucionàries, d'haver obligat els seus alumnes a destrossar un retrat del rei Alfons XIII i  d'haver pertangut a la junta de la FETE de Manresa. Ell va al·legar que els dos primers càrrecs eren falsos i va admetre el tercer. Finalment, el Ministerio de Educación Nacional li va imposar una sanció de suspensió de sou i feina per dos anys, el trasllat a fora de Catalunya i la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança, en data 10 de maig de 1940. Va sol·licitar la revisió del seu expedient i el 21 d’octubre de 1942 i el Jutjat Superior de Revisions va decidir rebaixar la sanció a suspensió de sou i feina per dos anys, el trasllat a una localitat de cens igual o inferior a Manresa i la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança, perquè es va comprovar que havia ajudat a religiosos i persones de dretes durant la Guerra Civil i que era fals l’incident amb el retrat del rei. Després de la Guerra Civil va retornar a Osca per un temps i posteriorment va residir a Gavà.