Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Cronologia (1907-1936)

  La vida i obra de Josep Maria Planes  Catalunya  Espanya  Món
1907 31-1: neix al carrer de la Canal núm. 26 de Manresa. La seva família procedeix de Les Planes, de Sant Mateu de Bages

21-4: victòria de Solidaritat Catalana a les eleccions a Corts

 

24-4: Prat de la Riba és nomenat president de la Diputació de Barcelona

25-1: Alfons XIII encarrega al mallorquí Miguel Maura la formació d'un nou govern  15-6: s'inaugura a L'Haia la Segona conferència de pau. França i Alemanya rebutgen la proposta de Gran Bretanya, Estats Units i Espanya d'establir un desarmament obligatori
   
1909   26-31/7: Setmana Tràgica a Barcelona, amb un balanç de 78 morts i més de 500 ferits. 18-12: Acaba la guerra al Rif iniciada el juny d'aquest any, amb el balanç de 1.800 soldats espanyols morts. Govern Moret  
1911   8-10/9: Constitució de la CNT (Confederació Nacional del Treball), a Barcelona    28-10: Itàlia envaeix Líbia
1912     12-11: és assassinat José Canalejas, president del Consell de Ministres des del 1910 17-10: Comença la guerra dels Balcans
1914   6-4: constitució de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Prat de la Riba.   28-6: és assassinat l'arxiduc Ferran, hereu del tron austríac, a Sarajevo. L'1 d'agost comença la primera guerra mundial
1917  

19-7: Assemblea de Parlamentaris a Barcelona

 

1-8: mor Prat de la Riba. Serà substituit per Puig i Cadafalch

Crisi de l'Estat. Juntes Militars de Defensa. Vaga general revolucionària a tot l'Estat.

Febrer i octubre: esclat de la Revolució Russa.

 

6-4: Entrada dels EUA en la Gran Guerra.

1918  

Comença l'època del pistolerisme

 

28-30-6: Congrés de Sants de la CNT

Març: govern Maura i Cambó.

 

Novembre: govern García-Pieto

9-11: República de Weimar a Alemanya

 

11-11: Fi de la Primera Guerra Mundial. Creació de nous estats europeus

 

Guerra civil a Rússia. Execució del tsar. Constitució del govern bolxevic

1919  

25-1: la Mancomunitat aprova el Projecte d'Estatut de Catalunya

 

Febrer-març: vaga de la Canadenca, que acaba en vaga general. Greu crisi econòmica

 

Febrer: es crea el Sindicat Lliure, amb l'ajut de la patronal i el vist-i-plau del governador de Barcelona

 

Març: Benito Mussolini funda els fasci di combattimento, una organització paramilitar.

 

Març: constitució de la Tercera Internacional (Komintern) a Moscou

 

28-4: creació de la Societat de Nacions

 

A.Drexler funda el Partit Obrer Alemany, origen del partit nazi.

 

28-6: signatura del tractat de Versalles

1920   Forta repressió obrera a Barcelona. Martínez Anido entra al Govern civil de Barcelona. Assassinat de Francesc Layret. Implantació de la llei de fugues Govern d'Eduardo Dato  
1921    

Març: Eduardo Dato, president del Consell de Ministres, és assassinat

 

21-7: les tropes espanyoles són derrotades a Annual (Marroc)

 

Agost: segon govern Maura-Cambó

Creació del Partit Nacional Feixista a Itàlia

 

Hitler es converteix en el líder del Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP) o Partit Nazi

 

Desembre: establiment de l'Estat Lliure d'Irlanda. L'IRA s'hi oposa

1922  

Juny: Fundació d'Acció Catalana. El nou partit, escisió de la Lliga, adquireix el diari "La Publicidad"

 

18-7: Francesc Macià funda el partit Estat Català   

 

28-10: marxa feixista sobre Roma: Mussolini, cap de govern a Itàlia

 

Fi de la guerra civil russa. Fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)

1923  

Març: Assassinat de Salvador Seguí, "El noi del Sucre", principal dirigent de la CNT

 

Es funda la Unió Socialista de Catalunya

 

Maig-juny: violenta vaga del transport a Barcelona

 

Setembre: comença la repressió contra la llengua i la cultura catalanes a càrrec de la dictadura militar de Primo de Rivera

13-9: Cop d'Estat de Primo de Rivera. S'inicia una dictadura que durarà 7 anys. La CNT declara la vaga general, que fracassa Cop d'estat fracassat de Hitler, a conseqüència del qual és empresonat (el putsch de la cerveseria, a Munic)
1924 19-7: als 17 anys publica el seu primer article signat. Ho fa al diari manresà "El Pla de Bages"   Persecució i il.legalització dels partits polítics i sindicats obrers (CNT) Mor Lenin. El substitueix Stalin com a màxim dirigent de la URSS
1925 Es trasllada a viure a Barcelona

6-5: fracassa el complot de Garraf contra el rei que havien organitzat Jaume Comte, Miquel Badia i altres membres d'Estat Català

 

20-3: Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat de Catalunya

 Desembarcament d'Alhucemas.

Gener: el partit feixista és proclamat partit únic a Itàlia

 

Hitler publica Mein Kampf, on exposa la doctrina nazi

1926

1926-1927: escriu al setmanari "L'Esport Català"

 

1926-1928: col·labora al setmanari satíric "Papitu"

 

1926-1929: escriu a "La Noche" un centenar d'articles

4-11: fracàs del complot de Prats de Molló, liderat per Francesc Macià Fi de la guerra d'Àfrica

Gener: s'instaura una dictadura militar a Grècia
Maig: s'instaura una dictadura militar a Portugal

 

Alemanya entra en la Societat de Nacions.

1927 Gener: ingressa oficialment a l'Ateneu Barcelonès   Juliol: creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

 

1928 1928-1929: escriu a la revista "L'Opinió"     1-10: S'inicien els Plans Quinquenals a la URSS.
1929

Març: comença a signar els seus articles amb el nom de "Planes", en comptes de "Planas"

 

11-12: s'estrena al Teatre Català Romea El fakir Bengapur, de Lowell Brentano i Eulton Curlser, amb traducció de l’anglès al català realitzada per Josep Maria Planes

 

1929-1930: escriu al setmanari "La Nau dels Esports"

 

1929-1935: escriu 133 articles al prestigiós setmanari "Mirador".

Exposició Universal de Barcelona   24-10: Crac de la Borsa de Nova York, que provoca una greu crisi econòmica mundial
1930

1930-1931: escriu al setmanari "La Rambla", continuador de "La Nau dels Esports"

 

Comença a escriure al diari "La Publicitat" crítica teatral

 

4-4: estrena al Teatre "Novedades" l'obra L'home que s'havia de morir

 

Juny-novembre: apareix el setmanari "Imatges", que dirigeix Josep Maria Planes

 

6-12: estrena al Teatre "Novedades" la seva segona obra teatral Qui l'ha vist i qui el veu!

Abril: es legalitza la CNT, que celebra un ple a Blanes.

 

Novembre: Creació del Bloc Obrer i Camperol

 

Novembre: ple nacional de la CNT a Barcelona. El sindicat promou una vaga general i ha de passar de nou a la clandestinitat

28-1: El dictador Primo de Rivera dimiteix. Creació del govern presidit per Dámaso Berenguer

 

17-8: Se signa el Pacte de Sant Sebastià entre republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra

 

12-12. Sublevació de Jaca contra la monarquia

14-9: Primer triomf dels nazis a les eleccions alemanyes
1931

Gener: dirigeix la secció "Films, Teatre i Música" del diari “La Ciutat”, que només surt durant tres setmanes.

 

1931-1936: dirigeix l'històric setmanari humorístic “El Be Negre”

Març: fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya

 

12-4: eleccions municipals. Triomf dels republicans

 

14-4: Macià proclama la República catalana, que dura 3 dies. Restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya

 

Juny: vaga de la Telefònica i al port de Barcelona, organitzada per la CNT

 

28-6: eleccions a Corts constituents. Triomf de la conjunció republicano-socialista. A Catalunya torna a guanyar ERC.

 

2-8: aprovació per referèndum de l'Estatut de Núria

 14-2: Dimissió del govern de Dámaso Berenguer. El substitueix Juan Bautista Aznar

 

12-4: victòria candidatures republicano-socialistes en les eleccions municipals

 

14-4. Proclamació de la República. Alfons XIII se'n va d'Espanya. Govern provisional presidit per Alcalá-Zamora

 

28-6: Eleccions a Corts Constituents.

 

Octubre: La redacció trentista de "Solidaridad Obera" dimiteix i és substituïda per elements de la FAI

 

14-10: Azaña presideix el govern

 

9-12: aprovació de la Constitució

Novembre: Mao  Zedong estableix un govern comunista a la Xina
1932

12-2: el Teatre Català Romea estrena una altra obra traduïda per Planes, El crit del carrer

 

8-3: estrena al Teatre Català Romea la seva tercera obra de teatre, la comèdia Un dinar fred

Gener 1932: revolta anarquista a l'Alt Llobregat

 

24-4: La direcció trentista de la CNT és substituïda per una d'insurrecionalista. Diverses federacions seran expulsades per reformistes

 

Novembre: publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra

 

20-11: eleccions al Parlament de Catalunya, amb victòria d'ERC

 

Desembre: Constitució del Parlament de Catalunya. Macià, president de la Generalitat de Catalunya

10-8: intent de cop d'Estat del general Sanjurjo.

 

9-9: les Corts aproven l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, molt retallat en relació al del 1931

 

9-9: Les Corts aproven la llei de reforma agrària

10-4-1932: Paul von Hindenburg és reelegit president de la República de Weimar. Hitler queda en segon lloc.

 

31-7: a les eleccions al Reichstag, el Partit Nacionalsocialista és el més votat

 

8-11: Roosevelt és elegit president dels Estats Units

1933

7-1: publica una carta adreçada al president Macià en què denuncia l’actuació dels escamots d’Estat Català en contra d’ell

 

7-1: estrena al Teatre Català Romea la seva quarta i darrera producció teatral, la comèdia Amor

Gener: insurrecció anarquista a diverses ciutats catalanes. Serà reprimida per part del govern central i del de la Generalitat. Creixent distanciament entre la CNT-FAI i el govern autònom català

 

La Lliga Regionalista, de Francesc Cambó, es reestructura i passa a denominar-se Lliga Catalana

 

4-6-1933: Primer congrés a Barcelona dels Sindicats d’Oposició a la CNT, que s’escindiexen del sindicat per estar en desacord amb el predomini de la FAI i que el gener ja havien fet púbic un manifest signat per 44 sindicats

 

Novembre: comença a Barcelona una vaga del transport, dirigida per la CNT, que es prolongarà fins a l'esclat de la Guerra Civil

 

8-11/12: Insurreccions anarquistes

 

16-12: Constitució de l'Aliança Obrera

 

25-12: mor el president Francesc Macià. El substituirà  Lluís Companys

11-1: revolta anarquista a Casas Viejas

 

5-3: Constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), partit dretà contrari a les reformes republicanes

 

12-9: govern radical sense socialistes, presidit per Lerroux, que substitueix el govern Azaña

 

29-10: fundació de Falange Española, partit feixista i nacionalista espanyol

 

19-11: eleccions a Corts. Triomf de la CEDA i els Radicals. Govern de dretes presidit per Lerroux. Inici del Bienni de dretes. A Catalunya, victòria de la Lliga per davant d'ERC. Per primera vegada les dones poden votar

30-1: Hindenburg nomena Hitler canceller del Reich alemany

 

27-2: Incendi del Reichstag. Inici dels camps de concentració per a "reeducar" els presos polítics

 

24-3: Hitler obté plens poders per a quatre anys. Fi de la República de Weimar

 

Octubre: Alemanya abandona la Societat de Nacions

1934

4-4: inicia a “La Publicitat” un seguit de 8 cròniques de periodisme d’investigació titulat “Els gàngsters de Barcelona”, on denuncia la relació entre la FAI i el pistolerisme.

 

21-4: publica un segon recull de reportatges, en total 22 articles, sobre el mateix tema, que titula “L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya”

 

Octubre: arran dels fets del Sis d'Octubre, Planes se'n va a París

14-1: eleccions municipals. A Catalunya,victòria de les coalicions d’esquerres (liderades per ERC) a 580 municipis per sobre de las de dretes (liderades per la Lliga) que s’imposen a 442 municipis. La bipolarització esquerres-dretes es va fent més marcada.

 

9-6: el Tribunal de Garanties declara anticonstitucional la llei de Contractes de Conreu

 

Abril-Setembre: aprovació al Parlament i polèmica sobre la Llei de Contractes de Conreu.

 

6-10: Fets del Sis d’Octubre: Lluís Companys proclama la “República catalana dins de la Federació Espanyola”. La revolta dura poques hores. El govern de la Generalitat serà detingut i empresonat i l'Estatut d'Autonomia i els ajuntaments suspesos

Octubre: la CEDA entra al govern; vagues i insurreccions a diversos llocs de l’Estat; insurrecció armada a Astúries, esclafada pels militars; proclamació de l’estat de guerra. Repressió generalitzada contra les esquerres

El canceller austríac Dollfus suprimeix el Partit Socialista.

 

Primera purga staliniana: depuració del PC de l'URSS.

 

30-6: "Nit dels gavinets llargs" a Alemanya: purga general de l'oposició

 

1-8: Mor Hindenburg. Hitler és proclamat Reichsführer. Es referma la dictadura nazi

1935

Gener: escriu la secció “Comentari”, un article d’opinió pràcticament diari. En total, seran 310 articles

 

Del 2 a l'11-6: escriu a "La Publicitat" les cròniques de "La Volta Ciclista a Catalunya"

 

Setembre: s'exilia a París, en haver-hi una ordre de detenció contra ell, per no haver portat les proves d'"El Be Negre" a la censura. El setmanari és supès

Abril: aixecament de l’estat de guerra a Catalunya. L'Estatut continua suspès

 

29-9: naixement del POUM, que sorgeix de la unificació del Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista

17-5: Gil-Robles, com a ministre de la Guerra, nomena al general Franco cap de l’Estat Major de l’exèrcit

 

1-8: Llei de Contrareforma Agrària.

 

29-10: dimissió d'Alejandro Lerroux per l’escàndol de l’estraperlo

3-10: Itàlia envaeix Abissínia (crisi d'Abissínia)

 

Alemanya: aprovació de les lleis racistes de Nuremberg.

1936

Gener: fa una estada de tres setmanes a Berlín

 

Es reprèn la publicació d'"El Be Negre"

 

29-4: arran de l'assassinat dels germans Badia, Planes inicia una campanya de denúncia contra el pistolerisme vinculat a la F.A.I.

 

3-5: pronuncia una conferència a Manresa titulada "Confessions d'un periodista", on anuncia l'esclat proper d'una guerra mundial, on França i Anglaterra hauran de fer front al feixisme.

 

Del 14 al 21-6: publica a “La Publicitat” la crònica de la “Volta Ciclista a Catalunya”

 

7-7: la dura polèmica entre Planes i "Solidaridad Obrera" arriba a un moment crític. L'òrgan anarquista diu que "obligarà a Planes i Rovira i Virgili a emmudecer..."

 

19-7: "La Publicitat" publica el darrer article de Josep Maria Planes. Es titula "Nit de vetlla" i acaba amb un: "Ara més que mai! Visca Catalunya! Visca la República!"

 

24-8: un escamot de la FAI troba per sorpresa Josep Maria Planes en un pis del carrer de Muntaner, on s'havia amagat, el deté, se l’enduu a l’Arrabassada i li dispara set trets de pistola al cap.

16-2: eleccions a Corts. Triomf del front d'Esquerres. Es restituirà l'Estatut, la Generalitat i els ajuntaments democràtics d'abans del 6 d'octubre. Lluís Companys tornarà a presidir la Generalitat

 

28-4: assassinat dels germans Miquel i Josep Badia, d'Estat Català, per un escamot de la FAI. Miquel havia estat el cap dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat

 

19-7: fracàs de l’aixecament militar a Barcelona, que arrossega a la resta de ciutats catalanes amb guarnicions militars, les quals s’acaben declarant lleials al govern republicà. S'inicia una etapa revolucionària que durarà fins al final de la Guerra, dirigida els primers mesos bàsicament per La CNT-FAI. Es produeixen nombrosos assassinats de religiosos i civils

16-2: eleccions a Corts. Triomf del Front Popular. Azaña, president del govern. Amnistia als presos polítics

 

10-5: Azaña, nou president de la República

 

Febrer-juliol: a diferents punts de l'Estat, vagues, violència terrorista i preparatius colpistes.

 

5-12/5: Congrés confederal de la CNT que representa més de 550.000 afiliats, sense comptar-hi els Sindicats d'Oposició de Catalunya, que van participar en el Congrés amb veu, pero sense vot

 

13-7: assassinat del diputat d’extrema dreta José Calvo Sotelo

 

17-7: s’inicia el cop d'Estat militar a Melilla contra la República, capitanejat pel general Franco, que donarà lloc a una Guerra Civil, que durarà pràcticament 3 anys i produirà centenars de milers de morts

7-3: Hitler ocupa Renània

 

Abril-maig. Victòria electoral del Front Populaire a França. Govern del socialista Léon Blum

 

5-9/5: Itàlia s'annexa Abissínia

 

Formació de l'Eix Roma-Berlín

 

Dictadura militar a Grècia.

 

8-8: es crea a Londres el Comitè de No-Intervenció a la Guerra Civil Espanyola