Web de

Escriptor manresà (1907-1936).
Pioner i víctima del periodisme d’investigació

Documents

Acta d’inscripció del naixement de Josep Maria Planes. Al document, amb data 1 de febrer de 1907, s’hi fa constar que la naixença tingué lloc el dia abans, 31 de gener.
(Registre Civil de Manresa)

 

2-7-1924: nota publicada al diari “El Pla de Bages” i signada, entre d’altres, per Josep M. Planes. Com es pot veure, es tracta d’un concurs per triar un títol per a una revista manresana d’esports, que tenia com a objectiu “donar a primeres hores de la tarda del dilluns una acabadíssima informació esportiva de Manresa, Comarca, Espanya i Estranger”.
(“El Pla de Bages”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

19-7-1924: primer article publicat que va signar Josep M. Planes. El diari manresà “El Pla de Bages” va dedicar unes pàgines a glossar la figura d’Àngel Guimerà, mort el dia abans. Un dels articles, “Guimerà, figura popular” és de Josep M. Planes. Aleshores tenia 17 anys. Com veiem, signava “Planas”. El 1929 catalanitzaria el cognom i a partir d’aleshores signaria “Planes”. (“El Pla de Bages”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

28 i 29-8-1924: el nom de Josep M. Planes apareix al costat d’altres escriptors, polítics i intel·lectuals, a l’anunci d’un número extraordinari d’”El Pla de Bages”, amb motiu de la Festa Major de Manresa. A la dreta, la primera pàgina del diari, on es pot veure l’article de Josep M. Planes, que es titula precisament “Festa Major” (“El Pla de Bages”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

18-5-1925: notícia del “El Pla de Bages” que informa de la mort d’Enric Planas i Martí, germà de Josep M. Havia mort als  26 anys d’edat. La  nota acaba amb una referència al “redactor” Josep M., en què es  diu: “… mentre testimoniem més particularment la nostra amistat i acompanyem al nostre redactor Josep M.ª Planas, germà del difunt, en el seu dolor.”
(“El Pla de Bages”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

9-2-1931: reproducció parcial d’un reportatge de Josep M. Planes publicat a “La Rambla de Catalunya” sobre el Manifiesto que havien signat José Ortega y Gasset, Ramón Pérez de Ayala i Gregorio Marañón, que va tenir una notable repercussió. Planes es va desplaçar a Madrid i va entrevistar els tres intel·lectuals. (“La Rambla de Catalunya”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

 

 

4-4-1934: reproducció parcial de la portada del diari “La Publicitat” el dia en què Josep Maria Planes iniciava les seves cròniques sobre “Els gàngsters de Barcelona”. (“La Rambla de Catalunya”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

 

Anuncis i titulars apareguts a “La Publicitat” sobre articles i reportatges de Josep Maria Planes.

 

Abril del 1936: còpia d’una carta, probablement de Vicenç Prat i Brunet, regidor de Cultura de Manresa, escriptor i gran amic de Josep M. Planes. S’hi parla de l’ajornament d’una conferència que havia de pronunciar a la capital del Bages. Finalment, es va fer el 3 de de maig, amb el títol “Confessions d’un periodista”. La carta acaba dient: “En la confiança de que tindrem ocasió de fer-la petar una estona m’abstinc de parlar-te de moltes coses sobre els quals m’interessa, si més no, conèixer el teu comentari.” (Arxiu Comarcal del Bages)

 

2-5-1936: anunci del diari manresà “El Dia”, que informava de la conferència que havia de pronunciar l’endemà Josep Maria Planes. La xerrada, titulada “Confessions d’un periodista”, va causar un gran impacte.
(“El Dia”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

1930: alguns redactors del setmanari “Mirador”, dibuixats per Bon. D’esquerra a dreta, Josep Palau, Ramon Pei, Josep Maria Planes, Josep Maria de Sagarra i Joaquim Ventalló. (“Mirador”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

 

Caricatura de Josep M. Planes dibuixada per Jaume Passarell, el 1930
(Cent ninots i una mica de literatura. Jaume Passarell. Barcelona, 1930).

 

Exemplar de Nits de Barcelona corresponent a l’edició de 1931.
(Família Planas)

 

Dedicatòria de Nits de Barcelona que Josep Maria Planes adreçà al seu gran amic Josep Maria de Sagarra, “el millor poeta de Catalunya, el millor amic del món…” (Col·lecció Jordi Finestres)

 

Pàgina del setmanari “Mirador”, del 10 d’abril del 1930, on surt el retrat i la crítica de l’estrena de teatre “L’home que s’havia de morir”, de Josep Maria Planes, que li va fer Ramon Pei

 

Exemplar de L’home que s’havia de morir, que Josep Maria Planes estrenà al Teatre Novedades el 1930. (Família Planas)

 

 

Pòster que es va penjar pels carrers de Barcelona l’any 1934, per promocionar els articles de Planes sobre l’anarquisme. (Imatge cedida per Jordi Finestres.

 

DEFUNCIÓ
Informe de defunció de Josep Maria Planes (amb l’edat incorrecta per desconeixement). El nom el devien posar quan Tísner va reconèixer el cadàver. (Archivo Histórico Nacional). Imatge facilitada per Jordi Finestres.

 

REGISTRE CLÍNIC
Document de l’Hospital Clínic, on apareix el nom de Josep Maria Planes, quan hi ingressà ja cadàver, el 25-8-1936. (Archivo Histórico Nacional). Imatge facilitada per Jordi Finestres.

 

 

Registre del cementiri de Sants on figura el nom de Josep Maria Planes. (Imatge facilitada per Jordi Finestres)

 

27-8-1936: esquela i notícia de la mort de Josep Maria Planes apareguda a “La Publicitat”. La brevetat i la fredor en el tractament de la notícia i el seu emplaçament dins del diari –tot i que es tractava d’un dels redactors de més renom- evidencien el pànic que es vivia en aquells moments a Catalunya. (“La Publicitat”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

 

 

27-8-1936: reproducció de la mateixa notícia al diari manresà “El Dia”. Fou l’única referència d’aquesta publicació a la mort de Planes. (“El Dia”. Arxiu Comarcal del Bages)

 

ESQUELA VANGUARDIA
27-8-1936: la publicació de l’esquela de Josep M. Planes a la primera pàgina de “La Vanguardia”. (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Imatge facilitada per Jordi Finestres.

 

24-8-1937: “La Publicitat” parla de Josep Maria Planes en el primer aniversari de la seva mort. El tractament informatiu no tingué res a veure amb el d’un any enrere, que va ser mínim a causa de la por que imperava als carrers de Barcelona. En aquesta ocasió el diari parlà de l’”escriptor meritíssim, home de cor i catalanista autèntic” a portada; en publicà una foto i reproduí el seu darrer article, “Nit de vetlla”. En dies posteriors sortirien diversos articles d’elogi i record dedicats al periodista manresà. (“La Publicitat”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

 

 

 

Buscar a tot memoria.cat