Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Francesc Farreras i Duran

“Em recordo molt de Josep Maria, que no vaig ésser a temps de salvar. Ell no volia sortir sense fons llargs; temia que després el deixessin a París penjat i a mi En Martí Esteve em deia que no podia donar més del que donava de moment. Quan em varen dir que l’havien vist abocat en un balcó de més amunt de la Travessera, vaig córrer per a fer-lo marxar o fer-lo canviar de lloc, però ja fou tard. Havia fet la primera ressenya de futbol amb mi; després m’ajudà al diari i demostrà el que valia i volà sol en ple èxit. Jo me l’estimava molt i ningú sap com vaig sentir la terrible injustícia irreparable que els folls de la FAI feren amb ell.”

(Carta a Joan Planas i Martí, germà de Josep Maria, 22-1-1971. Arxiu Nacional de Catalunya)

 

"Jo, de Josep Maria en puc dir moltes coses: es va formar inicialment al meu costat i va pair com pocs el que m'havia ensenyat Ignasi Armengou [...] de què en periodisme no es podia pensar que hom agafava la ploma per escriure i pensar-s'hi; calia tirat al dret... i, si es duia a fins la flama, tot aniria bé. La prova és que va destacar de seguida. Però, a mi en manquen dades, dia i lloc de naixentsa -Estudis-, data del seu assassinat i algunes coses que recordis, com anècdotes que poguem sumar a la resta de material."

(Carta a Joan Planas i Martí, germà de Josep Maria, 1-2-1973. Arxiu Nacional de Catalunya)

 

"M'has d'enviar un currículum extens de Josep Maria. No hi pot faltar. Dades sobretot sobre el temperament, aptituds i iniciació al periodisme. Jo ho puc fer, i em sembla que millor que ningú, ja que començà amb mi quan duia calces curtes encara, fent els ESPORTS a "El Pla de Bages" i, com que li feia por d'agafar la ploma, la primera crònica d'un partit de futbol me l'explicava i jo l'anava escrivint. Va tenir tan èxit que ja es llençà."

"Carta a Joan Planas i Martí, germà de Josep Maria, 7-6-1973. Arxiu Nacional de Catalunya)

 

“El que ningú sap és que a part del bagatge que Josep Maria duia a dins (que era molt i el principal) els primers reportatges de fubtol a “El Pla” temia a escriure’ls (encara anava amb calces curtes) i me’ls explicava i jo els escrivia. Llavors aprengué la lliçó que un dia em va donar Ignasi Armengou: ‘No t’hi pensis: escriu com si parlessis.”

(Carta a Joan Planas i Martí, germà de Josep Maria, 26-7-1973. Arxiu Nacional de Catalunya)