Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Jordi Finestres

“La personalitat del Planes adolescent és la mateixa que l’acompanyarà fins al darrer dia de la seva vida. Persona extrovertida, bromista, xerraire i inquieta..."

(Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona, 1998)

 

"Diversos treballs de periodística catalana classifiquen Josep M. Planes en la nòmina dels anomenats 'periodistes mundans' -definició de Josep Pla- o 'periodistes decoratius', en paraules del mateix Planes. Seria el que ara denominaríem "periodisme de societat", gènere que el manresà va conrear des que va posar els peus a Barcelona. L'autèntica essència del periodista Planes la trobem entre la boira noctàmbula d'un cabaret o a les terrasses d'un cafè de la ciutat. Planes fou un examinador excel·lent del moviment social de la Barcelona d'entreguerres, contextualitzada en un període d'explosió social de modes socials i de nous gustos importats de fora: esports, jazz, cabaret, music-hall, còctels...

(Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona, 1998)

 

“... Això és precisament el que Josep M. Planes va realitzar en alguns dels seus escrits: copsar la realitat, defugir de la ficció i narrar-la d’una manera divertida, desenfadada, potser amb la idea de connectar més ràpidament amb el lector. Molts dels reportatges d’en Planes són “sobrerrealistes”, concepte que s’escapava de l’acadèmica prosa periodística clàssica, i entroncava amb el periodisme modern dels anys trenta."

(Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona, 1998)

 

"La inesperada mort de Josep M. Planes simbolitza la desaparició d'una època daurada del periodisme català, fatalment trencada després de la guerra. La confusió d’aquell turbulent 1936, el llarg i cruent conflicte bèl·lic i els quaranta anys de dictadura franquista, han afavorit la gestació de l’oblit col·lectiu d’un dels partíceps de les millors pàgines de la nostra periodística. Pel record ha de quedar l’obra d’un periodista polifacètic, el millor que ha donat la ciutat de Manresa i un dels més brillants i originals de Catalunya."

(Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona, 1998)

 

“Si no hagués estat assassinat seria un dels grans noms de les nostres lletres”.

(“Memorial Planes”, III Congrés de Periodistes Catalans. Barcelona, 1996)

 

“Recuperar la memòria de Planes és recuperar també una manera de fer periodisme. És un llegat massa important com per deixar-lo passar per alt. I quan em refereixo a Planes, englobo una sèrie de grans periodistes i escriptors la memòria dels quals sembla haver-se perdut fa seixanta anys”

(“Memorial Planes”, III Congrés de Periodistes Catalans. Barcelona, 1996)