El traç segur del dibuixant Joan Vilanova i la ploma subtil del periodista Josep Maria Planes són actualitat. Tots dos van nàixer fa poc més o menys un segle, a Manresa, i, encara que les seves vides van seguir viaranys molt diferents, van coincidir en algunes publicacions bagenques. D’en Joan Vilanova se’n fa una exposició aquests dies al Casino. Pel que fa a Planes, les iniciatives han estat diverses.
Des de fa alguns anys, l’editorial Proa ha iniciat la meritòria tasca de recuperar els escrits d’en Josep Maria Planes. Nits de Barcelona (Proa, 2001) és una mostra deliciosa d’allò que l’autor anomenava periodisme decoratiu. A mig camí del reportatge i la crònica de societat, i amb una prosa carregada d’ironia intel·ligent, hi retrata alguns locals emblemàtics de la vida noctàmbula de Barcelona. Els gàngsters de Barcelona (Proa, 2002) és un recull de reportatges que Planes va anar publicant, la primavera del 1934, a La Publicitat. Hi denuncia la delinqüència aixoplugada sota el paraigua ideològic dels grups anarquistes, sobretot de la FAI. Aquests i altres articles, així com la visió que del tema apareixia una setmana darrere l’altra a El Be Negre, van ser la causa que l’agost de 1936, amb els carrers i la seguretat controlats per aquells amb qui s’havia enemistat, fos descobert al seu amagatall, i assassinat brutalment en un vergonyós acte de covarda venjança. Tenia 29 anys. Finalment, Planes d’esport (Proa, 2007) aplega els articles dedicats al món esportiu i, molt especialment, els que formaren part del seguiment que, durant dos anys, va fer de la Volta Ciclista a Catalunya.
Per a qui es quedi amb ganes de llegir més coses de l’autor, o per a qui desitgi simplement fer un tast del seu papalloneig literari, l’espai web elaborat fa poc per Joaquim Aloy ofereix un apartat amb cent articles apareguts en publicacions manresanes i barcelonines. Planes hi parla de l’actuació política i cultural, d’autors admirats com Guimerà o Dickens, de societat, d’art… A part d’això, el web inclou també imatges, testimonis, documents… que ens acosten a la figura d’aquell jove periodista que, des del 2002, té un carrer dedicat a la seva ciutat natal.
Proa ha publicat també la completa biografia que ha reelaborat i ampliat Jordi Finestres a partir de la que ja va publicar fa deu anys, Josep M. Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada. Finestres és també un dels guionistes de la docuficció de TV3 “Els diaris de Pascal”, en la qual el manresà és un dels protagonistes. Cal dir, a més, que aquesta sèrie ha brindat a qui signa aquest paper l’oportunitat de contribuir modestament a l’homenatge a Josep Maria Planes a través d’una novel·la escrita a partir dels guions televisius.
Recuperar Josep Maria Planes, però, és també recuperar la memòria històrica. Com denunciava Ignasi Aragay a l’Avui (20/03/2008), en el flamant llibre Memòries I, del fa poc desaparegut Josep Benet, s’explica que l’assassí de la FAI Justo Bueno, un dels personatges més sinistres vinculats al pistolerisme anarquista que denunciava Planes, assassí dels germans Badia i un dels qui va amenaçar al periodista manresà (i qui sap si un dels qui va estar al darrere de la seva mort), figurava fins aquesta setmana al Fossar de la Pedrera de Montjuïc com a “immolat per les llibertats de Catalunya”.
