A “La Rambla” d’ahir el company Artís-Gener publica un interessantíssim reportatge sobre l’assassinat dels germans Badia. Hi són donades una sèrie de precisions sobre el famós cotxe que serví per a l’atemptat, la misteriosa història de la compra d’aquest automòbil, la personalitat del seu propietari i la dels seus amics, precisions, totes elles, que si bé personalment no ens han donat cap sorpresa, hauran de produir, forçosament, una gran impressió sobre el públic. Segons es desprèn d’aquest reportatge, el jutge, senyor Màrquez Caballero, ha posat en llibertat quatre detinguts -Costa, Lafuente, Vilagrasa i Bueno- sobre els quals pesen les més greus sospites. El darrer d’aquests quatre, per exemple, ha estat reconegut per algú com el conductor del cotxe en el qual fugiren els assassins pel carrer de la Diputació.
Els fets que acabem d’assenyalar són prou greus perquè el jutge senyor Màrquez Caballero doni una explicació -que suposem li serà demanada per les autoritats de la qual depèn- sobre la seva capacitat d’actuació. És un afer de dignitat dels poders públics que l’assassinat dels germans Badia no quedi impunit, i el poble té dret a esperar de la Justícia una actitud digna, severa, intel·ligent i sense por.
És en qüestions com aquesta que la premsa pot i ha de jugar un gran paper. Els nostres amics del govern de la Generalitat no s’han d’estranyar que la premsa d’esquerres sigui la primera que tingui interès a crear un estat d’opinió que faci impossible enterrar en l’oblit l’odiós assassinat. No ens mouen desigs d’odi ni de venjança. El que no volem és que la dignitat i la seguretat del país estigui a mercè de les vacil·lacions i dels esporuguiments de funcionaris ineptes. Catalunya ha de saber, pesi a qui pesi, qui són els que assassinaren els germans Badia, i, sobretot, ha de desemmascarar i posar a la llum del dia l’organització criminal que s’amaga darrera els executors materials del fet.
Recomanem la lectura del reportatge de “La Rambla” d’ahir. El recomanem i l’agraïm perquè, pel que es veu, ja no som sols a defensar, enmig d’un estrany silenci de la majoria de la premsa, aquesta causa de justícia i de dignitat. Cal crear, entre tots, un estat de vibració cívica que impossibiliti l’acció i també la impunitat de les bandes d’assassins professionals que, sota banderes estrafolàries, s’aixopluguen al cor mateix de la ciutat.
