Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Quin periodisme en aquella Barcelona!

Albert Sáez

(“Trípodos” núm. 12. Barcelona, 2002)

 

Ha costat força treure de l’armari de l’oblit l’obra de Josep Maria Planes. Potser perquè va ser un periodista que no va sobreviure la incivil guerra. Potser perquè el seu periodisme no era d'ordre. Potser perquè en la seva mort s'hi concentren gairebé totes les contradiccions d'aquella època i d'aquest país. El cas és que la cultura i la literatura catalanes guardades en càmfora van oblidar-se de conservar el nom de Planes en el lloc que li corresponia. Però finalment sembla ser que ara podrem gaudir de la seva obra completa. Nits de Barcelona n'és la primera entrega, i ja està al mercat també Els gàngsters de Barcelona.

 

Les Nits de Barcelona són un recull d'articles esplèndid que permet d'una tacada desmuntar tres tòpics: el de la Barcelona provinciana, el de la barrera entre literatura i periodisme i el de les fronteres inexpugnables entre gèneres. Possiblement la seva força rau en una cosa ben senzilla: hi ha una mirada penetrant i una escriptura de gran correcció. Quan s'aconsegueixen a la vegada les dues coses és molt difícil deixar de fer bon periodisme.

 

En aquest llibre de Planes el lector se sent poc a poc submergit en una Barcelona plenament relligada a l'Europa dels anys trenta. Planes mira la ciutat per descobrir i presentar el món d'aquells anys i llegeix la quotidianitat des del paradigma de la universalitat del moment. Quina gran diferència amb el to del periodisme i de la ciutat d'avui, tan preocupats l'un i l'altre del dia a dia que resulten incapaços d'inserir-se en un altre món que no sigui exclusivament l'espanyol. El món de Planes és un món on el flamenc i l'art decó apareixen en un escenari que dóna continuïtat a la diferència: Barcelona, sense més qualificatius. Vist l'estil i el gruix del periodista Planes el lector té la temptació d'imaginar-lo a la Barcelona del 92 i gairebé se sent capaç d'endevinar quines escenes i quins diàlegs hauria estat capaç de triar per retratar un altre dels moments apassionants de la ciutat.

 

L'edició facsímil que n'ha fet Proa permet també entendre com el periodisme de Planes és un treball plenament inserit en el món cultural sense cap necessitat de separar-se de la literatura i amb el bon gust d'acompanyar-se de les il·lustracions d'Oleguer Junyent. Planes no busca desaparèixer del relat sinó que precisament posa l'accent a ser-hi en primera persona per certificar la veracitat de la narració. Nits de Barcelona és una mena de diari intel·lectual on l'omnipresència del narrador esdevé la millor garantia que som davant d'una manifestació d'allò que Planes anomenava "literatura d'observació". el seu valor rau tant en la capacitat de veure coses com de l'habilitat d'explicar-les.

 

D'això n'hem de dir reportatge, crònica, dietari... La veritat és que és un problema menor perquè, com en tota obra sublim, la seva grandesa consisteix a penetrar-nos sense que cap mena de prejudicis ens aturi en el viatge per les nits d'una capital d'Europa a principis dels anys trenta, del segle passat. És per gaudir-ne i per aprendre'n.

 

Albert Sáez

("Trípodos" núm. 12. Barcelona, 2002)