El programa d’obres públiques

Resum

L’Ajuntament de Manresa va iniciar un ambiciós programa d’obres i reformes urbanístiques amb la finalitat de millorar la qualitat dels diferents serveis que s’oferien a la població. Es pretenia modernitzar la ciutat i integrar-hi els barris més marginals.

Aquestes són algunes de les obres que es portaren a terme o projectaren:

  • La piscina municipal
  • El nou parc de bombers
  • El cobriment del torrent de Sant Ignasi
  • La construcció de cases barates
  • La construcció del Grup Escolar Renaixença
  • La rehabilitació i modernització del dispensari municipal
  • La creació d’un pavelló antituberculós
  • El parc de Puigterrà
  • El projecte de pont de l’estació i de la Reforma
  • La construcció de la façana de la Seu
  • L’arranjament de diversos carrers

A Manresa, l’Ajuntament republicà va iniciar un ambiciós programa d’obres i reformes urbanístiques, socials i d’infrastructures en general amb la finalitat de millorar la qualitat dels diferents serveis que s’oferien a la població. Es pretenia modernitzar la ciutat i integrar tant els barris com, sobretot, les classes socials més desafavorides, cosa que demostrava l’objectiu de cohesió social que pretenien assolir les noves autoritats municipals. En definitiva, com llegim a “El Dia”, es volia fer de Manresa “una ciutat europea”.

Tot plegat estava en la línia reformista que marcava el govern de la Generalitat presidit per Francesc Macià i hi trobem un reflex del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Josep Lluís Sert fou l’arquitecte més conegut d’aquest moviment, una de les obres més importants del qual fou el Dispensari Central Antituberculós de Barcelona. Les idees progressistes del GATPAC es manifestaren també en la política urbanística: en fou un exemple el Pla Macià, que pretenia ordenar de forma racional el creixement de Barcelona i en el qual va intervenir l’arquitecte racionalista francès Le Corbusier. Un exemple ben clar d’aquest racionalisme a Manresa seria el del Grup Escolar “Renaixença”.

Moltes d’aquestes obres corresponien a projectes llargament esperats pels ciutadans de Manresa i que, per diferents motius polítics i econòmics, no s’havien realitzat mai malgrat l’existència, en alguns casos, d’estudis previs. Sense anar més lluny, l’any 1928, la Cambra de Comerç i Indústria de la ciutat ja havia sol·licitat a l’Ajuntament obres públiques com ara la piscina municipal, el cobriment i urbanització del torrent de Sant Ignasi, o la construcció d’un pont d’entrada a la ciutat per l’Estació del Nord (proposta que també significava la urbanització de la plaça de la Reforma i l’obertura del carrer d’Alfons XII fins el Born).

En aquest web analitzem algunes de les obres que es portaren a terme o que es projectaren durant la República. Són les següents:

Trobareu més informació a: L’emprèstit municipal / Els serveis / L’ensenyament /

Buscar a tot memoria.cat

La República a Manresa en un clic (1931-1936)