La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Farreras i Duran, Francesc

 

(Manresa, 1900 - Cuernavaca -Mèxic-, 1985)
Enginyer Agrònom, professor de silvicultura, propietari rural, periodista i polític

Va ser fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa (1916) i del Centre Republicà.

Com a periodista col·laborà en diverses publicacions  manresanes i fou el director del diari "El Pla de Bages" i del setmanari "Política".  Va ser corresponsal dels diaris “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat” i “El Matí”.

Fou l’organitzador i el secretari general del Primer Congrés Forestal de l’Estat espanyol, celebrat a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal (1929).

Va ser secretari de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d'abril de 1931. Militant d'Acció Catalana, passà a Esquerra Republicana de Catalunya, un cop proclamada la República. L’abril del 1931 fou elegit Diputat per Manresa de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya (juny del 1931), encarregada de l'elaboració de l'Estatut de Núria.

El president Macià el nomenà secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat, de la qual era titular el mateix Macià.

Era el President del Comitè Comarcal de l'Esquerra al Bages. Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona (1932).  Més endavant va ser president de la Comissió de Pressupostos i Finances i passà a ser Administrador delegat de la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya (1936), entitat que exercia les funcions de banc del govern autònom.

S’exilià a França en acabar la guerra. Acollit al Patronat d’ajut als intel·lectuals de Catalunya de la Universitat de Montpeller, treballà com a enginyer agrònom. El 1942 es va exiliar a Mèxic, on fundà  Edicions Catalanes de Mèxic i “Monografies Bages”.

Membre actiu de l'Orfeó Català de Mèxic, hi reorganitzà la biblioteca, fou president de la coral i vicepresident de l'Institut Català de Cultura.

Va ser President de la Cámara Nacional de la Industria Metalúrgica i membre del consell de la Cámara Nacional de Laboratorios de la Industria Farmacéutica de Mèxic.

L’any 1954 fou elegit President del Parlament de Catalunya a l’exili. Aquesta elecció va tenir lloc a l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat.

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, les primeres des de la mort del general Franco, deixa d’exercir el càrrec de President mitjançant la següent carta de renúncia. D’aquesta manera, s’enllaça la recuperació de les llibertats democràtiques i d’autogovern amb la legalitat republicana.

Carta de renúncia de Francesc Farreras i Duran del seu càrrec de president del Parlament de Catalunya a l’exili



Senyor president del segon Parlament de Catalunya.

Honorable senyor:

En constituir-se el nou Parlament de Catalunya creiem que els qui hem mantingut el primer Parlament, amb penes i treballs i a costa de grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec, amb tota la dignitat amb què el sostinguérem des del 1932.

Així propiciem que, amb el nou Estatut, hi hagi un sol Parlament, amb un nou president i una nova mesa i també un nou president de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb l’esperança que puguin emprendre la labor de presentar al món una Catalunya Estat, amb la pròpia llengua i la catalana.

Escric quan encara no sabem ni els noms dels nous diputats ni els de les persones que ostentaran els càrrecs d’una presidència i altra. Per això és més escaient, encara, que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per mi, i crec que per tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat que el poble ens donà, els nous presidents són, des de la seva presa de possessió, els nostres presidents.

Per això declaro que renunciem als nostres càrrecs així que quedi constituït el nou Parlament. Deixo la presidència del primer Parlament de Catalunya del 1932 i passo a ésser un altre simple ciutadà més que acata les noves institucions.

És clar que ens dol la indeguda persistència de les diputacions i dels governs civils, però creiem que les noves institucions que ara comencen faran la labor que calgui per a demostrar que mereixem ésser un poble lliure i que la nova Generalitat és l’única representació de Catalunya.

Rebeu, honorable president, amb la meva renúncia, els millors vots perquè l’èxit acompanyi la tasca que aneu a emprendre.
Visqueu molts anys, vós senyor president i tots els senyors diputats, pel bé de la nostra pàtria: Catalunya.
Francesc Farreras i Duran

Francesc Farreras i Duran ens parla des de Mèxic. Entrevista al president del Parlament de Catalunya a l’exili (1954-1980), publicada en dos capítols al diari Regió7 (22 i 27/11/1980).

Vegeu el web "Epistolari Francesc Farreras i Duran - Joan Planas i Martí (1970-1977)"