La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

L’arranjament de diversos carrers

 

El pla de millores urbanes finançades a través d’un emprèstit municipal tenia previst arranjar diversos carrers i places de Manresa amb un pressupost vora el milió de pessetes: la prolongació del carrer Guimerà, la renovació dels empedrats de la Muralla i de la carretera de Vic, la urbanització del carrer de Sant Josep, l’arranjament de les voreres de la carretera de Cardona i la pavimentació i arranjament dels carrers de Carrió, Tahones, Magnet, Saclosa, Sant Francesc, camí vell de Joncadella, Cós, Dos de Maig, Puigterrà de Dalt, Magraner, Panyos, Era Firmat i les places dels Infants, Gispert, Pedregar i Carme.

Es pretenia així millorar la circulació i evitar les molèsties de la pols i el fang (quan plovia), tant a veïns com a vehicles i vianants. Cal tenir present que força carrers de la ciutat encara eren de terra, sense voreres, i plens de sots, cosa que dificultava el pas tant dels vianants com el d’un parc de vehicles que anava augmentant. Molts d'aquests carrers foren urbanitzats, com també d'altres com ara els de Magraner, Cirera, Sant Maurici i, sobretot, la carretera que havia d’unir Manresa amb Viladordis. L’oposició es mostrà contrària a aquesta darrera obra al considerar-la “electoralista” i d’un cost molt superior al pressupostat inicialment.

Igualment, la Lliga, dins d’una crítica global a la política d’obres públiques de l’Ajuntament, acusà al govern municipal d’”entregar la construcció de les obres a companyies forasteres, que han portat a Manresa obrers forasters, mentre els obrers de la ciutat es morien de fam i de misèria”. El to de les crítiques, rèpliques i, en definitiva, polèmiques, que sorgien a cada pas, reflectia la creixent crispació política i social d’una  època emmarcada en el context d’una greu crisi econòmica general.