La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

L’obra municipal a l’Hospital i al Dispensari

 

 

L’Hospital de Sant Andreu

Popularment conegut com “L’Hospital”, ja que és la institució assistencial més antiga de Manresa, fou fundat en el tombant dels segles XIII i XIV com a centre dedicat a l’alberg i atenció dels malalts pobres. Ara bé, aquest concepte de refugi de pobres anava quedant antiquat a mesura que avançava el segle XX davant del progrés de la medicina moderna que, per exemple, exigia l’ingrés hospitalari de les persones que havien d’ésser intervingudes quirúrgicament. A l’època republicana, tenien cura dels pacients les religioses Filles de la Caritat.

En tractar-se d’un centre benèfic de caràcter particular, l’Hospital de Sant Andreu era dirigit per una Junta Administrativa presidida per l’alcalde, un eclesiàstic (que solia exercir el càrrec d’administrador), dos regidors municipals i cinc vocals. Econòmicament, depenia de les subvencions i dels donatius de particulars i famílies benestants.

Tot i això, els mitjans econòmics que disposava l’Hospital eren escassos. El deute acumulat creixia tant com el nombre de malalts i l’Hospital passava per una delicada situació econòmica. Amb aquesta situació, l’alcalde Lluís Prunés, el març del 1932, va demanar a la població una contribució a la subscripció per recaptar cabals per sostenir la institució. Prunés també va demanar al diputat Joan Selves que fes servir la seva influència en el Ministeri de Governació pel "cas Hospital". L’Ajuntament augmentà la subvenció municipal. Igualment, s’organitzaren, per part de diverses entitats com ara la Joventut Carlista Manresana, recaptacions de donatius particulars i festivals de música i teatre amb fins benèfics.

En motiu de la mort a Milà del fundador de les empreses Pirelli l’any 1932, el Consell d’Administració va fer una donació de 5.000 ptes. a la ciutat de Manresa, amb la voluntat expressa que 3.000 ptes. es destinessin a l’Hospital de la ciutat.

Els avenços mèdics obligaren a una actualització dels serveis que oferia l’Hospital, cada cop més complets, però també del seu cost. Així, sense perdre de vista la seva vessant social, els preus de l’assistència sanitària s’adaptaven a les característiques dels usuaris: a la primavera de 1936, els serveis de radiologia i electroteràpia estaven subjectes a dues tarifes en funció de la situació econòmica del malalt, i les operacions quirúrgiques eren gratuïtes als considerats pobres i costaven unes trenta pessetes a la resta de la població.

Prèviament, una altra mesura que l’Ajuntament havia decidit, a favor de la qualitat de l’assistència sanitària que rebia la població, era la construcció a l’Hospital d’un pavelló destinat a malalts tuberculosos. A aquesta finalitat s’hi pressupostaren 70.000 pessetes de l’emprèstit municipal. Es pretenia aïllar, en les millors condicions possibles, els malalts tuberculosos de la resta de pacients, per tal de prevenir possibles contagis. El metge Ramon Puig i Ball, una persona llargament compromesa amb les qüestions socials i d’atenció a la població i que en aquells moments era regidor de la majoria republicana de l’Ajuntament i alhora vocal de la Junta de l’Hospital, era un dels principals impulsors del projecte, que fou aprovat al ple municipal del 25 de març de 1932. En el moment d’esclatar els Fets d’Octubre del 1934 el pavelló ja estava construït, tot i que faltava el mobiliari.

Tanmateix, malgrat totes aquestes mesures i donacions, la situació econòmica de l’Hospital continuà sent més aviat precària i empitjorà encara més amb motiu de l’esclat de la guerra civil de 1936-1939. Precisament, l’any 1938 l’Hospital de Manresa es va convertir en Hospital Militar Base d’evacuació, que atenia als soldats ferits o malalts procedents del front de guerra.

 

El Dispensari Municipal

Durant la Festa Major de Manresa del 1923 s’inaugurà el Dispensari Municipal, situat a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament i a càrrec dels metges titulars de l’assistència pública local. Aquest servei de primers auxilis cobria part de les mancances dels serveis sanitaris de la ciutat. El 1928 va ser reorganitzat amb la incorporació de nous metges.

Tanmateix, el Dispensari inspirava, a ulls dels manresans, poca confiança: espai reduït, problemes de manteniment, mobiliari insuficient i utillatge escàs i inadequat. És per això que un dels primers objectius de la Comissió de Governació municipal de l’Ajuntament republicà, presidida pel metge Ramon Puig i Ball, fou la reorganització total d’aquest servei.

Amb aquest objectiu, s’hi destinà una partida econòmica de l’Emprèstit municipal que es justificava així: “El Dispensari que existeix actualment als baixos de la Casa Consistorial, tenint en compte la gran extensió de la zona poblada de Manresa i la seva contínua creixença és insuficient per atendre els accidents que ocorren a la via pública o en fàbriques, tallers i altres llocs de treball i, a més a més, no està gaire ben situat. Entenem que seria molt convenient habilitar una casa de socors a Sant Domènec (...)”.

Finalment, però, es decidí que el Dispensari continués als baixos de la casa de la ciutat. El 29 de maig de 1932 s’inauguraren les reformes del Dispensari Médico-Quirúrgic, considerades per l’alcalde Prunés com un pas més en el progrés de la ciutat. Per la seva banda, Ramon Puig i Ball posà les noves instal·lacions a disposició dels seus “companys metges” per tal de retornar la salut “als que l’han perduda”.

En el Dispensari s'hi feien reconeixements mèdics i cures per als accidentats. Disposava d'un instrumental mèdic adient per a realitzar operacions d’urgències, assistir parts o curar fractures. Una de les funcions del Dispensari era realitzar campanyes de vacunació per tal d’eradicar malalties com la tuberculosi o la verola. Els alumnes dels centres d’ensenyament eren vacunats i hi passaven les revisions mèdiques corresponents.