La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

La construcció de la façana de la Seu

 

Des que el 1921 s’aturaren les obres projectades a la basílica de la Seu de Manresa per Alexandre Soler i March, només s’havia pogut realitzar la coronació del campanar amb l’agulla, avui inexistent ja que fou derruïda durant la guerra, i el nou baptisteri.

El març del 1932, l’alcalde de Manresa Lluís Prunés adreça un escrit a l’ecònom de la Seu Antoni Mestres, recordant-li la conveniència de que "s’enllesteixi l’afer de la façana de la Seu i a tal efecte li prego es vegi quant abans amb l’arquitecte Sr. Soler i March" .

El mecenes manresà Prudenci Comellas havia llegat, en morir, 250.000 ptes destinades a l'acabament de la façana de la Seu. Amb tal finalitat, es constituí una Junta de Patronat Comellas que, el març del 1933, sota la presidència de l'alcalde Marcet, aprovà definitivament els pressupostos i projecte de l'arquitecte Soler i March.

Les obres van iniciar-se ràpidament i es va poder fer els tres arcs de la gran porxada, amb moltes de les seves escultures, el terrat, la sala per al museu i l'escalinata principal.

El 27 d’agost de 1934, dintre el programa de "Solemnitats Religioses" de la festa Major de Manresa, es beneïren les obres després d’un  parlament de l’arquitecte Alexandre Soler i March, autor del projecte. Quedava per inserir el magnífic monument gòtic de la Seu amb l’entorn de la plaça de la Reforma, obra que s’està realitzant tot just contemporàniament.