La població de la Manresa dels anys 30

Resum

Durant l’etapa republicana la població de Manresa va augmentar en més de quatre mil habitants fins arribar als 36.478 l’any 1936.  En el context de Catalunya, Manresa era la vuitena ciutat més poblada del país l’any 1930, i la setena l’any 1936, només superada per Barcelona, Sabadell, Badalona, Terrassa, L’Hospitalet de Llobregat i Tortosa.

A nivell més ampli,  la comarca del Bages, també experimentà un important creixement en el mateix període. L’any 1936, era la tercera comarca més habitada de Catalunya després del Barcelonès i del Vallès Occidental amb un total de 101.355 habitants. El creixement esmentat era sobretot conseqüència de la immigració i no  tant per la dinàmica natural de la població autòctona.

Feia molts anys que Manresa exercia, de fet, la capitalitat d’un extens territori de la Catalunya central. Finalment, aquesta aspiració quedà recollida en la nova Divisió Territorial de Catalunya, aprovada l’agost del 1936. El manresà Antoni Esteve i Subirana fou un dels membres de la Ponència redactora, coordinada pel geògraf Pau Vila.

Durant l’etapa republicana la població de Manresa va augmentar. Així, Manresa tenia 32.151 habitants l’any 1930 i 36.478 l’any 1936. En el context de Catalunya, Manresa era la vuitena ciutat més poblada del país l’any 1930, i la setena l’any 1936, només superada per Barcelona, Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, i Tortosa.

En el conjunt de la comarca del Bages, durant el mateix període de 1930-1936, la població va passar de 88.976 a 101.355 habitants. L’any 1936, era la tercera comarca més habitada de Catalunya després del Barcelonès i del Vallès Occidental. Proporcionalment, Manresa i el Bages tenien en aquella època un pes demogràfic molt superior a l’actual, tot i que el creixement de les ciutats de la rodalia de Barcelona començava ja a desplaçar la importància demogràfica de les comarques de l’interior.

Feia molts anys que Manresa exercia, de fet, la capitalitat d’un extens territori de la Catalunya central tot i que això, dins un Estat centralista com l’espanyol, no estava pas reconegut a nivell oficial ni administratiu. Finalment, aquesta aspiració quedà recollida en la nova Divisió Territorial de Catalunya, aprovada l’agost del 1936. El manresà Antoni Esteve i Subirana fou un dels membres de la Ponència redactora, coordinada pel geògraf Pau Vila.

El creixement esmentat era sobretot conseqüència de la immigració i no  tant per la dinàmica natural de la població autòctona. Aquest corrent migratori pot considerar-se la característica demogràfica més important dels anys trenta. Així, en el període 1930-1936, dels 4.237 habitants en què augmentà la població manresana, només 295 es devien al creixement natural (diferència entre naixements i defuncions). La resta (4.032 persones) procedia de la immigració.

L’any 1936 la població manresana estava formada en un 60% per ciutadans nascuts a Manresa i resta de la comarca, un 24% de nascuts a la resta de Catalunya i un 15% de nascuts a la resta de l’Estat. Els nascuts a l’estranger no arribaven a l’1%. Les zones de procedència de la població immigrada de l’Estat espamyol eren sobretot Almeria (d’on venia un 25% del total de la immigració a Manresa), Conca (13%), Múrcia (10%), Osca i el País Valencià.

Sens dubte, la necessitat de mà d’obra degut al desenvolupament industrial i miner de Manresa i comarca significava un important pol d’atracció de població. La Manresa dels anys trenta era, doncs, una ciutat industrial, producte d’una evolució econòmica i social que ja venia del segle XIX i que havia assolit un nivell de relativa importància dins el conjunt de Catalunya.

Les 15 ciutats més habitades de Catalunya

Any 1936
1. Barcelona1.062.157
2. Sabadell48.754
3. L'Hospitalet de Llobregat48.540
4. Badalona47.929
5. Terrassa47.416
6. Tortosa37.023
7. Manresa36.478
8. Lleida36.119
9. Tarragona32.989
10. Girona30.648
11. Mataró28.804
12. Reus27.417
13. Vilanova i la Geltrú17.494
14. Santa Coloma de Gramenet16.670
15. Igualada15.490
Població de fet. Servei Central d'Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona

Any 2005
1. Barcelona1.593.075
2. L'Hospitalet de Llobregat252.884
3. Badalona218.553
4. Sabadell196.971
5. Terrassa194.947
6. Tarragona128.152
7. Lleida124.709
8. Santa Coloma de Gramenet118.129
9. Mataró116.698
10. Reus99.505
11. Girona86.672
12. Cornellà de Llobregat84.131
13. Sant Boi de Llobregat81.181
14. Sant Cugat del Vallés70.514
15. Manresa70.343
Població de dret . Institut d'Estadística de Catalunya. http://www.idescat.cat/
Buscar a tot memoria.cat

La República a Manresa en un clic (1931-1936)