La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre del 1932

 

En aquestes eleccions, tal i com es pot observar al quadre adjunt, a Manresa s’imposà l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb gairebé el 50% dels vots, mentre la Lliga n’obtenia el 28% i els carlins no arribaven al 10%. Altres forces importants en el conjunt de l’Estat, com ara els radicals de Lerroux i el PSOE, tenien a Manresa un paper molt secundari, cosa que demostra la especificitat del mapa polític del país català:

Eleccions al Parlament de Catalunya (20-11-32)

 
Vots
Esquerra Republicana de Catalunya
3.220
Concòrdia Ciutadana
1.842
Dreta de Catalunya (Carlins)
590
Partit Republicà Democràtic Federal
281
Partit Republicà Radical
256
Partit Socialista Obrer Espanyol
200
Bloc Obrer i Camperol
129
Partit Comunista de Catalunya
7

Durant la campanya electoral el diari “El Dia” denuncià que des de les esglésies manresanes es feia obertament propaganda electoral a favor del triomf de les dretes. I, un cop coneguts els resultats electorals, es preguntava: “quan deixaran aquests bons senyors de fer el ridícul, en benefici de la mateixa religió?”. D’altra banda, “El Pla de Bages” remarcava que en aquestes eleccions la Lliga havia obtingut uns 700 vots més en relació a les eleccions anteriors i que l’Esquerra n’havia perdut més de 1.500. Finalment, el diari pro-carlí “Pàtria” lamentava que, un cop més, la divisió de les dretes havia facilitat la victòria de les esquerres.

El fet d’haver aconseguit per fi l’autogovern de Catalunya (l’Estatut s’havia aprovat el mes de setembre) beneficià electoralment ERC. Aquesta victòria significà també que al Parlament de Catalunya hi hagués quatre diputats bagencs d’aquest partit: Joan Selves i Carner, Francesc Farreras i Duran,  Jaume Serra i Húnter, i Jaume Sallés i Figueres.

Tanmateix, el deteriorament de les qüestions socials (amb les vagues revolucionàries que protagonitzava la FAI) i religiosa (expulsió dels jesuïtes de l’Estat espanyol) provocaren actituds de crispació durant la campanya electoral. Pel que fa a aquest darrer punt, cal tenir present que el 23 de gener de 1932 s’havia publicat el decret del govern de l’Estat de dissolució de la Companyia de Jesús, a la qual s’acusava de tenir una excessiva influència político-social i d’intervenir en empreses que no tenien res a veure amb activitats religioses. Els jesuïtes havien de deixar de fer vida en comú al cap de 10 dies i els béns de la Companyia passaven a ser propietat de l’Estat espanyol.

Això significà que els jesuïtes de Manresa també foren expulsats i hagueren d’abandonar la Cova, cosa que motivà l’enèrgica protesta dels sectors més propers a l’Església, sobretot de la Lliga i dels carlins. Aquest fet, doncs, en el marc d’un sectarisme creixent, tornà a sortir durant el debat electoral alhora que anticipava actituds cada cop més radicalitzades i maniqueistes que es manifestarien en futures conteses electorals.

En efecte, la problemàtica religiosa estigué present en totes les eleccions del període republicà i, sens dubte, provocà un fort desgast en els governs reformistes d’esquerres, juntament amb fets tan importants com ara l’empitjorament de la crisi econòmica i de les tensions socials. Tot plegat comportà una creixent radicalització de les postures polítiques i explica el canvi de tendència que s’observa a les eleccions de 1933.