La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Les escoles religioses

 

Al marge de la intensa acció del govern municipal en el terreny educatiu, és important ressaltar que la majoria d’alumnes manresans d’aquella època continuaven inscrits a l’ensenyament privat, la major part del qual era confessional, amb algunes escoles de gran tradició a Manresa. A banda de qüestions ideològiques i de creences religioses, aquest fet responia a la llarga realitat de molts anys d’abandonament i de deixadesa dels serveis públics bàsics a què els diferents governs havien condemnat a bona part de la població. En aquest sentit, la iniciativa privada i/o confessional havia tapat molts forats alhora que exercia una gran influència social en el conjunt de la població.

Precisament, els anys de la República foren complicats en relació a les escoles religioses, afectades de ple per les polèmiques laiques, la qüestió de la separació Església-Estat en un marc de tradició confessional amb els privilegis que això havia suposat fins aleshores per aquest tipus d’escoles, la política governamental de limitació dels ordres religiosos, etc. A nivell ciutadà, tot això es concretà en fets com ara la dissolució dels jesuïtes o la prohibició als Germans de les Escoles Cristianes de continuar exercint la seva tasca educativa.

Segons el regidor Marcel·lí Font i Brunet, a l’abril de 1936 les sis escoles religioses de Manresa escolaritzaven 2.043 infants, repartits de la següent manera: Casa Caritat (564 alumnes); Companyia de Maria (424); Germans de les Escoles Cristianes -La Salle- (420); Infants Orfes (345); Mútua Bages –Dominiques- (210) i Hospital de Sant Andreu (80).

El col·legi religiós de nois amb més prestigi era el Col·legi Nostra Senyora de Montserrat, la titularitat del qual era dels Germans de les Escoles Cristianes. L’escola, inicialment ubicada, als locals de l’Ateneu Obrer, fou inaugurada el 1910. Posteriorment es traslladà al carrer d’Urgell i el 1926 passà al carrer dels Esquilets.

A l'inici de la República el col·legi arribà als 400 alumnes, que cursaven estudis de primària,  de comerç i tota l’etapa de segona ensenyança. Un temps després l'escola va oferir estudis de batxillerat.

Els directors de l’escola Nostra Senyora de Montserrat els anys de la República, foren els  germans lassalians Ciril, Anselm, Dionís i Amadeus Àngel. En aquesta època tenien al seu càrrec una vintena de religiosos de la comunitat.

Per la Llei de Confessions i  Congregacions Religioses de 1933,  els germans lassalians no pogueren dirigir l'escola. Tots els centres de La Salle passaren a ser propietat de la societat anònima "La Instrucció Popular S.A.". El de Manresa també. Per bé que els germans continuaven portant les regnes del centre amb noms diferents.

Entre les escoles religioses de noies, calia destacar el Col·legi de la Companyia de Maria(emplaçat on avui hi ha l’Escola Joviat), havia obtingut permís de l’Ajuntament de Manresa per establir-se a l’antic convent de Sant Francesc dels Mínims (1851), desocupat des de la desamortització (1836). Edifici que les Mares de la Companyia de Maria van ampliar amb la construcció de l’ala del carrer de les Campanes (1885). Era un gran edifici on rebien educació nenes i noies de Manresa i de comarques properes que ho feien en règim d'internat.

El col·legi de Santa Rosa de Lima de les Germanes Dominiques, situat al carrer del Bruc, inicià el seu funcionament el 1884, a l’empara de l’església de Valldaura. El col·legi anà experimentant successives ampliacions al llarg de la seva història.  Hi impartien ensenyança primària elemental i superior, classes nocturnes i catequesi dominical.  Abans de la Guerra Civil havien introduït en els seus ensenyaments classes de comptabilitat.

Al parvulari de l’Hospital de Sant Andreu (des d’abans de 1930), s’aplicava el mètode Montessori, que disposava els infants a un treball de classificació, seriació i ordenació del material de fusta, amb formes geomètriques i colors ben estudiats per a la quantificació.

Les monges carmelites, que havien pres a càrrec seu l’any 1859 la Casa de Caritat, fundació del patrici manresà Francesc Cots i Argullol, obriren el 1870 el seu propi col·legi, que més tard es desdoblaria en dos: un per a nenes i noies sota l’advocació de Nostra Senyora dels Dolors i un altre per a nens, al xalet que es construí al jardí que disposava la institució benèfica de casa Caritat i que es posà sota el patronatge del Sagrat Cor de Jesús. El seus alumnes publicaren, a partir del novembre de 1934, la revista "Caritat".

La mateixa congregació religiosa de les carmelites, va prendre al seu càrrec el Col·legi delsInfants Orfes, inaugurat l’any 1901. A l’etapa de parvulari hi havia nois i noies, però en els nivells preparatori, elemental i graduat només s’ecolaritzava a les noies. La revista del col·legi es deia "Mi colegio", que a meitat de la República s’anomenà "Recuerdo de mi colegio", butlletí que es difonia per tot l’estat i que s’editava a la Impremta Sant Josep de Manresa.