Els bombardeigs franquistes
a Manresa (1938-39)

La Junta de Defensa i els refugis


Segells de la Junta de Defensa Passiva de Manresa, confeccionats amb la finalitat d’obtenir fons per als seus projectes de defensa contra els bombardeigs. (Fons: Col·lecció Xavier Jovés).


Segells de la Junta de Defensa Passiva de Manresa, confeccionats amb la finalitat d’obtenir fons per als seus projectes de defensa contra els bombardeigs. (Fons: Col·lecció  Enric Jerez).

Imprès de subscripció oberta per la Junta de Defensa Passiva per a sufragar els seus treballs. (Arxiu Comarcal del Bages)

Rebut a favor de la Junta de Defensa de les multes cobrades a diversos ciutadans per no haver elegit responsables de casa. (Arxiu Comarcal del Bages)

Rebut de la quota pagada a la Junta de Defensa de Manresa, destinada a la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages)

1-12-1936. Comunicat sobre la constitució oficial de la Junta de Defensa de la Població Civil, l’1 de desembre de 1936. (Arxiu Comarcal del Bages).

1-12-1936. Notificació de l’Ajuntament als ciutadans sobre la constitució de la Junta de Defensa i mesures preventives per a protegir-se dels bombardeigs. (Arxiu Comarcal del Bages).

3-12-1936. Nomenament dels càrrecs de la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

5-12-1936. Primeres mesures acordades per la Junta de Defensa, l’endemà de la seva constitució. (Arxiu Comarcal del Bages).

10.12.1936. L’Ajuntament manresà dona permís a la Junta de Defensa perquè adquireixi el material necessari per tal d’instal·lar telèfons en els refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

12-12-1936. Ordre terminant de la Junta de Defensa a diversos propietaris d’immobles perquè condicionin els soterranis com a refugi antiaeri. (Arxiu Comarcal del Bages).


15.12.1936. Nota del Departament de Seguretat Interior de l’Ajuntament de Manresa, segons la qual a partir de les 9 del vespre cal apagar els llums dels aparadors i els rètols de les botigues. Observi’s l’anotació de la part superior: “Radiar-ho vàries vegades i en dies successius”. (Arxiu Comarcal del Bages).


8.1.1937. Ban de la Junta de Defensa, que pretenia la mobilització de la població per a la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

18-1-1937. Ordre de l’Alcaldia conforme sigui sancionat tothom qui encara no hagi col·locat franges de paper als vidres, per tal d’evitar ferides en cas de bombardeigs. (Arxiu Comarcal del Bages).

28-1-1937. Autorització de l’Ajuntament de Riudor de Bages (nom que durant la Guerra Civil tingué el municipi de Sant Fruitós de Bages) per tal que un veí del poble pugui endur-se dinamita de “qualsevol polvorí” de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

15-2-1937. Carta de Aniceto León Garre, secretari de la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa a l’alcalde de Manresa, sobre la necessitat d’adquirir urgentment caixes de dinamita per a continuar les obres dels refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

28.2.1937. La Junta sol·licita que una part de l’ex-convent de les Dominiques serveixi com a lloc de socors. (Arxiu Comarcal del Bages).

La Junta de Defensa protesta per la col·locació de cartells de propaganda al costat dels indicadors dels refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

31-3-1937. Document de la Junta de Defensa on es detallen possibles refugis situats en domicilis particulars de Manresa. La majoria d’ells van acabar sent descartats ja que no oferien prou protecció davant la creixent potència de les bombes de l’aviació franquista. Calgué, doncs, construir-ne de nous. (Arxiu Comarcal del Bages).

14-5-1937. Nota d’Aniceto León, secretari de la Junta, segons la qual Ramon Sanz ha dimitit com a president i ha estat succeït per Marcel Augés. (Arxiu Comarcal del Bages).

31.5.1937. Nota de la Junta segons la qual encara hi ha 406 responsables de casa que no han complert les seves obligacions en relació als refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).


Ordre de l’alcalde de Manresa als responsables de casa perquè passessin a recollir l’assignació del seu refugi que els pertocava (4-6-37). (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)

16.5-6-1937. Escrit de l’Ajuntament de Barcelona, adreçat a l’alcalde de Manresa, conforme al refugi de Sant Felip Neri han detingut “4 minyons de Manresa”. (Arxiu Comarcal del Bages).

2.08.1937. Campanya de difusió radiofònica de la Junta en la qual es demana la col·laboració dels propietaris d’aparells de ràdio situats en llocs públics de la ciutat, en aquest cas al propietari del Quiosc Garcia. (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre de 1937. Circular de la Junta de Defensa al Sindicat de Professions Liberals de la CNT en què els demana que participin de la subscripció que s’ha obert per a sufragar les obres dels refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

20.10.1937. Convocatòria d’una reunió de la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).


Ban de la Junta de Defensa, del novembre del 1937, sobre les aportacions econòmiques forçoses. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)


Mostra d’una multa de les moltes que s’imposaren als ciutadans per no acudir a treballar en la contrucció dels refugis (novembre del 1937). (Arxiu Comarcal del Bages)

15-12-1937. La Junta demana l’adquisició de dinamita perquè no s’hagin d’interrompre els treballs en els refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

1937. Document sense data de la Junta de Defensa on explica “els seus fins i els seus mitjans”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Mostra de les relacions setmanals dels jornals que cobraven els obrers per a la construcció dels refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).


Relacions de ciutadans que havien d’anar a treballar, per torns, en la construcció de refugis. Sovint, la Junta de Defensa es queixava de la poca col·laboració ciutadana. (Arxiu Comarcal del Bages).

Document sense data on consta una relació del nombre de refugis en construcció, el seu estat, la seva superfície útil i la seva capacitat a raó de quatre persones per metre quadrat. (Arxiu Comarcal del Bages).


4-1-1938. Escrit de la Federació Local dels Sindicats de la CNT que es fa ressò de les queixes que produeix el cobrament d’un impost per a la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Febrer del 1938. Informe de la Junta de Defensa Passiva sobre la difícil situació en què es troben els treballs de prevenció dels bombardeigs. (Arxiu Comarcal del Bages).

   

31-3-1938. Nota de la Junta sobre la recaptació de diners per a la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

8-

8-6-1938. Rebut de material explosiu lliurat a la Junta de Defensa Passiva. (Arxiu Comarcal del Bages).

9.08.1938. Nota de l’Alcaldia que evidencia les dificultats en què es trobaven en la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

12.09.1938. La Junta de Defensa demana a l’Ajuntament que posi el segell d’una pesseta de la Junta als passis de circulació. (Arxiu Comarcal del Bages).

13-12-1938. Crida de la Junta a la mobilitació general de la població per accelerar els treballs de prevenció dels bombardeigs. Vuit dies més tard Manresa patiria el primer bombardeig aeri. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

12 i 19-12-1938. Petició de la Junta a l’Ajuntament –i resposta d’aquest- referent a la necessitat de disposar d’una camioneta per tal d’accelerar la construcció de refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

4-1-1939. Relació dels treballs que el delineant Josep Blasi havia realitzat en relació als refugis. (Arxiu Comarcal del Bages).

Editorial del diari “UGT”, del 22 de desembre de 1938, respecte al bombardeig aeri del dia abans sobre Manresa que causà 33 morts. (Arxiu Comarcal del Bages).

Notícia que els diaris El Dia i UGT donaren sobre la mort de l'eminent professor universitari manresà Francesc Barjau i Pons, víctima del bombardeig aeri que assolà Barcelona el 19 de gener de 1938. Nascut a Manresa l'any 1852, Francesc Barjau fou catedràtic d'Hebreu a la Universitat de Sevilla (durant els anys 1895-1904) i d'Hebreu i Àrab a la de Barcelona fins a l'any 1922, quan es jubilà. A més, fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El bombardeig franquista del dia 19 el va sorprendre quan passejava amb la seva filla, que també hi morí. Igualment, al començament de la guerra, a causa de la repressió, moriren dos dels seus fills: el notari Eustaqui Barjau i Martí i el caputxí Jaume (Pare Josep Oriol de Barcelona), qui fou assassinat a Manresa, on havia estat destinat. (Arxiu Comarcal de Bages).