El sumari judicial

En aquest apartat reproduïm íntegrament l’expedient del consell de guerra sumaríssim núm. 31.990 instruït contra Rafael Corvinos Barraca, que ocupa més de 250 pàgines i que es conserva al Tribunal Militar Territorial Tercer, de Barcelona.

Portada de l’expedient del consell de guerra.

 

Detenció a Saragossa, primers interrogatoris i trasllat a Manresa

 

Gener de 1943. Diligència de detenció i posterior declaració de Rafael Corvinos, després de ser detingut a Saragossa, on vivia clandestinament amb la seva mare. Un cop interrogat, el detingut és reclòs a la presó provincial mentre s’esperen antecedents de la seva actuació a la zona roja. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

27/04/1943. Segona declaració de Rafael Corvinos, en què atribueix els assassinats i excessos comesos a Manresa durant la guerra civil al comitè d’investigació i vigilància presidit per Antoni Camps i format per “un tal Casasayas, Miguel Casanovas, Nonit Puch [sic], José Clarianas [sic], Juan Dueso, y otro apodado ‘EL CARACOL’, e Isidro Casajuana […]”.  (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona

 

19/04/1943. Còpia dels antecedents de Rafael Corvinos, incorporada al sumari judicial a partir de les dades aportades per la comissaria de policia de Manresa i la jefatura de Barcelona. S’hi fa constar que, malgrat haver presidit el comitè antifeixista, salvà la vida a persones “de derechas”, entre elles l’industrial Joan Jorba. S’hi fa referència a una denúncia contra ell, per la desaparició del sacerdot Lluís Sarret. Se’l conceptua de separatista per la seva participació en els Fets d’Octubre de 1934 i pel fet de pertànyer a l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Maig-juliol de  1943. Les diligències del sumari de Rafael Corvinos són transferides des de Saragossa a la IV Regió Militar, amb capital a Barcelona. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

22/07/1943. Informe sobre els antecedents de Rafael Corvinos, aportat per la comissaria de policia de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

20/08/1943. Full de conducció de Rafael Corvinos des de la presó provincial de Saragossa fins a la presó de Manresa, per tal d’afrontar la instrucció del consell de guerra. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

25/08/1943. Per continuar la instrucció de la causa, el detingut és traslladat a la presó de Manresa. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).La instrucció de la causa: testimonis, avals, informes, processament i conclusions del fiscal

 

La instrucció de la causa: testimonis, avals, informes, processament i conclusions del fiscal

 

Juliol-agost de 1943. Informes sobre Rafael Corvinos, aportats per Falange i la Guàrdia Civil de Manresa. S’hi fa referència als excessos i assassinats comesos a la capital del Bages durant la guerra civil, i a les actuacions del comitè antifeixista i el Consell Municipal, dels quals formava part l’encausat. El primer document pren com a base els testimonis de Pere Jorba, Pere Ausió, Àngel Alegre i Josepa Cañellas, vídua del doctor Isidre Alabern, que el considera partícip en l’assassinat del seu espòs. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Agost-setembre de 1943. Llistes de persones assassinades a la capital del Bages –amb els respectius familiars i els seus domicilis- durant l’etapa en què Rafael Corvinos fou president del Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa. Van ser aportades per Falange, la Guàrdia Civil i l’Ajuntament de Manresa, a petició del jutge militar instructor. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Setembre de 1943. Declaracions incorporades al sumari de Rafael Corvinos. Apareixen signades per: Josep Trapé Cornet, Adela Cots Costa, Montserrat Sallés Torras, Josep Casals Bascompte, Josepa Closas Perarnau, Roser Godàs Carreras, Josepa Corominas Ballús, Montserrat Grau Lladó, Emília Vintró Codina, Miquel Vidal Gomis, Maria Arenys Arenys, Josep Caballol Lladó, Josepa Llehí Ramoneda, Lluís Font Iglesias, Francesca Vila Cantarell, Manuela Argüelles Álvarez, Josepa Tarrés Sellarès, Concepció Sobrerroca Niubò, Francesc Tañà Gregori, Teresa Pons Verdaguer, Dolors Trullàs Claramunt, Pere Ausió Rovira, Mercè Augé Vila, Ramon Torres Ros, Maria Rosa Esteller, Àngel Alegre Recasens, Josep Maria Vinyoli Font, Carme Puigbò Plans, Rosa Sarret Pons, Josep Moncunill Barris, Margarida Serracanta Brunet, Pasquala Casulleras Solà, Francesc Torras Vilalta, Josep Duocastella Sagrella, Joan Casajuana Font, Josep Fainé Miquel, Joan Galobart Torra, Mònica Prat Totrredeflot, Joana Pellicer Homs i Maria Sellarès Vila.

En la majoria dels casos, es tracta de familiars de persones assassinades durant l’etapa en què l’encausat fou president del Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa. Cap dels testimonis no aporta proves directes que vinculin Corvinos amb els assassinats, per bé que en destaquen la responsabilitat política. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

03/09/1943 i 04/11/1943. Respostes dels Germans de la Doctrina Cristiana i dels Caputxins de Manresa adreçades al jutge militar instructor, en què afirmen desconèixer la implicació de Rafael Corvinos en els assassinats de membres de les respectives comunitats religioses. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

06/09/1943. Diligència de processament de Rafael Corvinos Barraca, signada pel jutge instructor militar de Manresa, per la qual es confirma també la presó preventiva de l’encausat. A sota, notificació del processament, signada pel mateix Corvinos. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

06/09/1943. Interlocutòria de perillositat de Rafael Corvinos, dictada des de Manresa. S’hi confirma la presó preventiva del detingut. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

02/09/1943. Informació sobre l’assassinat del P. Manuel Peypoch, enviada pel director de la congregació jesuïta de Manresa, a requeriment del jutge instructor. A la carta que l’acompanya, s’hi afirma que no es té coneixement de la implicació de Rafael Corvinos en la mort del religiós. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

06/09/1943. Interlocutòria per mitjà de la qual es confirma la presó preventiva de Rafael Corvinos, a causa de la seva peligrosidad. S’hi afirma que els actes pels quals està processat poden ser constitutius del delicte d’adhesión a la rebelión militar. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

06/09/1943. Declaració indagatòria de Rafael Corvinos. Hi nega les acusacions que el relacionen amb abusos i assassinats i defensa les seves actuacions destinades a salvar la vida de persones perseguides durant la guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Certificats en defensa de l’actuació de Rafael Corvinos durant la Guerra Civil, per les seves gestions destinades a protegir persones que corrien el risc d’ésser assassinades i a intentar evitar diferents abusos, entre ells la destrucció del patrimoni religiós. Apareixen signats per: Pere Ausió Rovira, Enrique Lience Basil, Josep Ballarà Ferrer, Sebastià Jorba Rius, Babila Urquiza, Dolors i Mercè Masnou Pujol, Rafael Hostench Quintana, Marià Clua Terés, Emili Vilatimó Costa, Irene Barons, Joan Tarruella, Manuel Giménez Manaut, Josep Forradellas Pallàs, Pelai Martí Brucart, Antoni Pla Francesch, Pere Jorba Valls, Cristòfol Talaverón Solà i Lluís Rubiralta Garriga. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

09/09/1943. Informe sobre Rafael Corvinos, adreçat per l’alcalde de Manresa al jutge instructor militar. S’hi fa referència als excessos i assassinats comesos durant la guerra, però també a les gestions que efectuà per protegir determinades persones. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Octubre-novembre de 1943. Ofici del jutge instructor militar en què demana informes sobre els testimonis que intervenen en la causa contra Rafael Corvinos, amb les corresponents respostes enviades per la comandància de la Guàrdia Civil, Falange i l’Ajuntament. Fan referència a: Dolors i Mercè Masnou, Irene Barons, Pere Ausió, Cristòfol Talaverón, Pere Jorba, Joan Torruella, Enrique Lience, Antoni Pla, Emili Vilatimó, Manuel Jiménez, Josep Fallaràs i Sebastià Jorba. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

02/11/1943. Còpia literal d’un rebut del Comitè d’Enllaç Antifeixista de Manresa, amb la corresponent traducció al castellà, incorporada al sumari de Rafael Corvinos. Fa referència a una extorsió de què fou víctima el doctor Isidre Alabern, assassinat durant la Guerra Civil, en la qual l’encartat hauria estat partícip.(Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Octubre-desembre de 1943. Més declaracions de testimonis, incorporades al sumari de Rafael Corvinos. Corresponen a: Manuel Giménez Manault, Rosa Sarret Pons, Pere Ausió Rovira, Josep Forradellas Payà, Antoni Pla Francesch, Joan Tarruella Balcells, Emili Vilatimó Costa, Dolors Masnou Pujol, Mercè Masnou Pujol, Irene Barons Canudas, Cristòfol Talaverón, Josepa Cañellas Matarí, Manuel Azuara Petrola, Juan Conde Gómez, Pere Jorba Valls, Josep Ballarà Ferrer, Josepa Cañellas, Maurici Subirana Roig, Antònia Alabern Viñals i Francesca Blanch Pous. En força casos es tracta de segones declaracions, que ratifiquen les anteriors. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

08/11/1943. Segona declaració indagatòria de Rafael Corvinos. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

07/12/1943. Ofici adreçat a l’auditor de guerra per Joan Prats Riera, jutge militar instructor del sumari de Rafael Corvinos, en què li comunica la finalització de les diligències. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

30/12/1943. Ofici de l’auditor de guerra en què, un cop instruït el sumari, confirma la presó preventiva per a Rafael Corvinos i l’elevació a plenari de la causa, equivalent a la confirmació de consell de guerra. També s’hi nomena Antonio Campos Manrubia com a ponent del consell de guerra, que haurà de dictar sentència. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

31/01/1944. Escrit del fiscal militar en què demana per a Rafael Corvinos la pena de “reclusión mayor a muerte” pel delicte d’adhesión a la rebelión militar, per la seva responsabilitat -com a president del comitè- en l’assassinat de 35 persones “de derechas” durant la guerra, malgrat que “no se ha probado que interviniera personalmente”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

El consell de guerra: de la vista a la sentència

 

31/01/1944. Ofici adreçat pel fiscal en cap de la IV Regió Militar al jutge instructor de Manresa, en què envia, “con el carácter de urgentísimo”, el sumari de Rafael Corvinos i ordena que la vista del consell de guerra es faci en el termini de quinze dies. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

04/01/1944. Nomenament de Josep M. Aymat Costa com a defensor de Rafael Corvinos (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

09/02/1944. Ofici de capitania en què s’ordena el trasllat de Rafael Corvinos des de la presó de Manresa fins a la Model de Barcelona, per tal de ser jutjat en consell de guerra. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

10/02/1944. Rafael Corvinos es dóna per assabentat dels càrrecs que se li imputen i signa la corresponent notificació, en companyia del seu defensor. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

23/02/1944. Ofici del governador civil de Barcelona adreçat al director de la presó de Manresa en què li ordena el trasllat de Rafael Corvinos a la Model, anomenada també Prisión Celular. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

 

25/02/1944. Text del telegrama en què el jutge militar ordena el trasllat urgent de Rafael Corvinos a la Presó Model de Barcelona, amb motiu del consell de guerra (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

12/03/1944. Notificació a Rafael Corvinos de la composició del consell de guerra que properament l’haurà de jutjar (part inferior del document). (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

09/03/1944. Butlletí militar –incorporat al sumari de Rafael Corvinos- en què consta el nomenament dels defensors i els components dels consells de guerra dels mesos de març i abril de 1944. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

10/03/1944. Ofici de capitania en què es recorda l’ordre que Rafael Corvinos sigui conduït des de la presó de Manresa a la Model de Barcelona. El trasllat s’ha endarrerit a causa d’una grip del detingut. A dalt, en llapis, s’hi pot llegir: “pendiente ingreso”. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

12/03/1944. Acta del consell de guerra contra Rafael Corvinos. S’hi fa constar la suspensió de la vista a causa de la incompareixença del processat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Març de 1944. Ofici justificatiu sobre la incompareixença de Rafael Corvinos al consell de guerra previst per al 4 de març de 1944, a causa d’una grip, amb la consegüent resposta del jutge instructor i el certificat mèdic corresponent, signat pel doctor Lluís Puig Vilajuana. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

17/03/1944 i 18/03/194. Documentació relativa al trasllat de Rafael Corvinos a la Presó Model de Barcelona –després d’haver-se recuperat d’un procés gripal-, per tal ser jutjat en consell de guerra. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

18/03/1944. Certificat mèdic signat pel metge oficial de la presó de Manresa abans que Rafael Corvinos sigui conduït a la Model. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

Març-abril de 1944. Diligències i notificacions relatives a la segona convocatòria del consell de guerra contra Rafael Corvinos, després de la suspensió de la primera per malaltia del processat. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

17/04/1944. Acta del consell de guerra contra Rafael Corvinos, presidit pel coronel d’artilleria Fernando Pérez Porro. El fiscal hi sol·licita la pena de mort per al processat, mentre que el defensor, “después de un brillante informe haciendo resaltar los favores de su patrocinado a gente de derecha” i la manca de proves d’haver pres part en assassinats i excessos, demana que li sigui imposada la pena de vint anys i un dia. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

17/04/1944. Sentència per la qual Rafael Corvinos Barraca és condemnat a la pena de trenta anys de reclusió pel delicte d’adhesión a la rebelión militar, sense possibilitat de commutació. A l’exposició de motius s’esmenta l’assassinat de 35 persones mentre fou president del Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, “si bien no consta participación directa del encartado en estos hechos”. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Abril-juny de 1944. Notificacions i altres diligències relatives a la condemna imposada a Rafael Corvinos i informe de l’auditor de guerra en què es dóna la sentència per ferma. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Març-maig de 1944. Expedient processal de la presó Model de Barcelona corresponent a Rafael Corvinos. Inclou l’historial comprès entre l’ingrés a la presó i la vista del consell de guerra. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

Abril-octubre de 1944. Expedient penal de la presó Model de Barcelona corresponent a Rafael Corvinos. S’hi fa constar la condemna a trenta anys de reclusió i el posterior trasllat a les colònies penitenciàries de Montijo, a Badajoz. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

Condemna, redempció de penes, llibertat condicional i llicenciament definitiu

 

Juny-octubre de 1944. Document de liquidació de condemna de Rafael Corvinos –en què consta la pena que li resta per complir, un cop descomptat el temps transcorregut en presó preventiva- i altra documentació administrativa generada després que la sentència hagués estrat declarada ferma. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

18/09/1944. Ofici del director de la presó Model adreçat a capitania, en què informa de l’ingrés de Rafael Corvinos, procedent de Manresa. (Arxiu Nacional de Catalunya).

 

Novembre de 1945-març de 1946. Instància adreçada per Rafael Corvinos al capità general de la IV Regió Militar des de la presó de Carabanchel Alto, en què demana la concessió de l’indult. Al costat, dictamen del fiscal militar en què es proposa denegar la sol·licitud i consegüent resolució del capità general en el mateix sentit. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

30/12/1948. Certificat de llibertat condicional de Rafael Corvinos, “con destierro de Manresa”, emès des del destacament penal del monestir de Cuelgamuros. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

 

Abril-juliol de 1972. Documentació relativa al llicenciament definitiu de Rafael Corvinos, 28 anys després d’haver estat condemnat i al cap de 24 d’haver obtingut la llibertat condicional. (Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona).

Buscar a tot memoria.cat

El sumari Corvinos