Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Transcripció de la 2a carta

<-- Tornar a "Cartes de la revista Quaderns"

QUADERNS

Revista del

GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS

5, Boulevard Wilson, 5

PERPINYÀ

Perpinyà, 19 desembre de 1945

Senyor Jaume Creus

Saint-Girons

Benvolgut amic: Us enviem adjunt un facsímil del llibre d’homenatge a Pompeu Fabra en preparació. Es tracta d’assegurar al mestre una important quantitat per quan arribi a casa; si com esperem a Barcelona, i a Catalunya en general, responen degudament, l’import de la subscripció dels exemplars destinats a Catalunya serà de més de 40.000 duros.

Ens sabria greu que per inadvertència us hagués passat per alt l’homenatge i, per si desitgeu figurar entre els donants o subscriptors de França que fan possible l’edició, us escrivim aquestes ratlles. No cal dir que no es tracta de fer la menor pressió –dos mil francs fan pensar un xic− sobre la vostra llibèrrima voluntat. Ja ens direu el que decidiu.

No sé si al bon amic Dr. Mestre li interessaria la subscripció. Us agrairíem que n’hi féssiu part als oportuns efectes, així també a algun altre amic que creguéssiu volgués contribuir a l’obra. No és infreqüent que algú, en ocasions semblants, li sàpiga greu de no figurar en una llista d’honor d’aquesta índole.

És cert que fins ara ens hem errat en els nostres càlculs, excessivament optimistes, però no em negareu que de fa temps hi ha raons que podien fer creure que el sorges d’allí baix es donarien per entesos i que no els hi queda altre recurs que “deguerpir”[1] quan més aviat millor en interès del país. Ara, però, em penso que ja hem passat el Rhin i que la cosa, si no és imminent, es precipita. Si tornés a equivocar-me, ho sentiria, però seguiria creient que el bon sentit continua tenint la seva part de raó.

Amb agradable sorpresa vaig rebre dies enrere una llarga carta de l’amic Terés. Serviu-se saludar-lo, així com a l’altra amiga senyora Burch, i dir-li que un dia d’aquestos correspondré a la seva com mereix.

Amb records pel doctor, serviu-se rebre la seguretat de la meva afectuosa amistat de sempre.

 

Joaquim de Camps i Arboix

 

 


[1] Sortir