El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

• Documents (13)

1/02/1939: carta manuscrita adreçada a l’alcalde de Manresa per Ruth Greixer des de Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord), en què li demana si el seu marit, el doctor Luis Gerez Maza, cap de la secció de cirurgia de l’hospital militar núm. 3 de Manresa, “está muerto o hecho prisionero o si ha podido quedarse en su plaza”. Luis Gerez Maza, un reconegut cirugià espanyol, es va poder exiliar a Mèxic. (Arxiu Comarcal del Bages)

24/02/1939: petició de l’alcalde de Manresa adreçada al jefe del Servicio de Información y Policía Militar. Li pregunta sobre l’estat del menor Florenci Pujol Bayona, de 14 anys d’edat i veí de Salelles, ferit en els combats que es produïren durant l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages)

Març de 1939: petició del jutjat militar a l’Ajuntament de Manresa, per la qual li demana que faciliti la tasca de trasllat del cadàver Rogelio Malvárez Gómez, xofer de la companyia d’Automòbils Divisionària agregada al grup de “Zapadores del Batallón nº 8”, que va morir com a conseqüència d’una ferida de bala. (Arxiu Comarcal del Bages)

11/05/1939: petició adreçada des de Manresa a l’alcalde de Torre de la Tropa (Tarragona) perquè confirmi si als registres de defunció d’aquest ajuntament hi figura el nom del “Sargento de Regulares de Alhucemas nº 5, 9º Tabor”, Juan Cárdenas González, “que dio su vida por Dios y por la Patria” el 3 d’agost de 1939. També se li demana que la contestació sigui enviada directament a la mare de la víctima, resident a Cadis. (Arxiu Comarcal del Bages)

22/08/1939: Escrit del Teniente Jefe accidental del Batallón de Trabajadores nº 4 a l’alcalde de Manresa, en què li comunica que el soldat-treballador Fèlix Soler Jorba, va morir el 4 de juny de 1939 passat, a l’Hospital Militar de Castuera, a conseqüència de les ferides ocasionades per l’explosió d’una bomba mentre es banyava al riu. Demana que es lliuri una carta als familiars, que rebrà la mare Providència Jorba. (Arxiu Comarcal del Bages)

31/08/1939: “Don Eduardo Llopis Llorca, Teniente Medico”, amb destí al “Sexto Tabor de Fuerzas Regulares Indígenas de Tetuán nº 1” certifica que el cabo Tabor Martín Alonso Zamora va morir en acció de guerra durant l’operació de Cienpozuelos (Madrid), el 24/11/1938, havent rebut sepultura a Pinto (Madrid). (Arxiu Comarcal del Bages)

9/09/1939: Escrit del comandante médico director de l’Hospital Militar de Guadalajara a l’alcalde de Manresa, perquè comuniqui als familiars de Josep Font Sala, veïns de la ciutat, que està hospitalitzat de gravetat. Segons la nota manuscrita, la informació ha estat notificada verbalment a la família de l’afectat. (Arxiu Comarcal del Bages)

14/09/1939: notificació de l’alcalde de Manresa perquè les autoritats civils i militars no impedeixin als treballadors de l’empresa funerària Fontanet, Jaume Fontanet i Bonaventura Mira, traslladar-se amb el furgó funerari a la Seu d’Urgell per recollir els cadàvers dels veïns de Manresa Miquel i Enric Cura, pare i fill, que van ser assassinats a la rereguarda republicana. (Arxiu Comarcal del Bages)

Octubre de 1939: petició d’Emília Garriga Pladellorens a l’alcalde de Manresa, perquè intercedeixi en les gestions davant les autoritats pertinents de Terol, per poder recuperar el cadàver del seu fill, Ramon Torrents Garriga, mort en acció de guerra en el front de Terol. Demana que la gestió es faci de seguida per aconseguir el trasllat abans dels “solemnes funerales para las almas de quienes, como mi llorado hijo, dieron su vida por Dios, la Patria y el Rey, consecuentes con sus ideas tradicionalistas, el más firme sostén de la nobilísima Cruzada dirigida por el Caudillo Franco”. L’alcalde trasllada la petició al Governador Civil de la província de Terol. (Arxiu Comarcal del Bages)

17/10/1940: Escrit del Jutge municipal de Soto del Barco, en què remet a l’alcalde de Manresa la certificació de defunció relativa al soldat-treballador del Batallón nº 148, Mateu Espinalt Vila. (Arxiu Comarcal del Bages)

Torna a dalt