El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Manresans i la División Azul

Text introductori

L'any 1941 el govern franquista envià voluntaris espanyols -la majoria d'ells, militars- a lluitar a la URSS al costat de l'exèrcit hitlerià. D'aquesta manera, mantenia formalment la neutralitat oficial en la II Guerra Mundial alhora que, en certa manera, compensava l'ajut que havia rebut del govern nazi durant la Guerra Civil. Aquests soldats formaren la popularment coneguda División Azul, anomenada així pel color de la camisa falangista).

L'any 1943, després de la gran derrota alemanya a Stalingrad, Franco es veié obligat a ordenar el retorn dels soldats espanyols supervivents ja que corria el risc de ser considerat per part dels governs aliats un dels perdedors de la guerra, al costat de Hitler i Mussolini, cosa que comportaria la seva caiguda del poder a Espanya.

En total, uns 47.000 soldats arribaren a integrar la División Azul, més de 13.000 dels quals resultaren morts o ferits. Entre aquells voluntaris també hi hagué manresans i bagencs, tot i que no hi ha constància que el seu nombre fos gaire elevat.

Tanmateix, durant el període de 1941 a 1943, la propaganda oficial fou molt intensa a favor del reclutament de voluntaris: el nom dels qui s'hi apuntaven sortien a la premsa local, per Nadal l'Ajuntament recaptava diners per als voluntaris, s'organitzaven comiats a l'estació de tren, dirigents locals pronunciaven discursos patriòtics grandiloqüents o bé es feia ostentació pública de la seva voluntat d'anar a lluitar contra "las hordas comunistas"...

El 1943 arribà la notícia de la mort al front d'un soldat manresà de la División Azul: Fulgenci Audina Claver. Per aquest motiu, temps després els excombatents manresans formaren la Centuria Audina, que fou distingida, ja l'any 1955, amb la medalla de bronze de la ciutat.

Un any abans, en el marc ritual de la celebració anual del Glorioso Alzamiento Nacional, s'havia procedit a la benedicció eclesiàstica del banderí d'excombatents de la División Azul. La madrina de l’acte fou Dolors Pujol, esposa de l'alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, qui també era dirigent de Falange. Finalment, l'any 1958 l'Ajuntament concedí la medalla de la ciutat al mateix banderí.