L’arribada del telèfon automàtic

Taula de continguts

Resum

L’empenta comercial i industrial de la ciutat de Manresa exigia una modernització del servei telefònic. L’any 1930 es va començar a construir el nou edifici de Telefònica a Manresa, situat al seu emplaçament actual, al xamfrà del Passeig amb el carrer de Cardenal Lluch.

Poc després d’instaurar-se la República, es va inaugurar el nou edifici de telèfons. La nova central telefònica podia cobrir durant 20 anys una xarxa màxima de 10.000 línies.

El juliol 1931, els treballadors de Telefònica de tot l’Estat van declarar-se en vaga. Això comportà un seguit de conflictes greus entre l’empresa i els seus abonats que no es van resoldre fins el 1935.

Amb el creixement de la ciutat de Manresa, era necessària la conversió de l’antic servei telefònic manual en automàtic. Els serveis telefònics urbans havien estat inaugurats a Manresa el maig de 1889. Quaranta anys després, l’embranzida comercial i industrial de la ciutat exigia una modernització del servei.

L’any 1930 es va començar a construir el nou edifici de Telefònica a Manresa, situat al seu emplaçament actual, al xamfrà del Passeig amb el carrer de Cardenal Lluch.

Poc després d’instaurar-se la República,  el 20 de juny de 1931, es va inaugurar el nou edifici de telèfons que donava servei a 1.010 aparells arreu de la ciutat.  La nova central telefònica podia cobrir durant 20 anys una xarxa màxima de 10.000 línies. La instal·lació d’un telèfon en aquella època era de 35 pessetes per aparell i 15 per supletori o extensió de centraleta; l’abonament mensual per a particulars era de 20 pessetes..

L’estiu del 1931, i durant gairebé tres mesos, els treballadors de Telefònica de tot l’Estat van declarar-se en vaga i, per tant, el servei quedà suspès. Això no obstant, la companyia va presentar igualment els rebuts d’aquests mesos als abonats, com si el servei s’hagués prestat amb normalitat. Aquesta actitud comportà un seguit de protestes que van acabar amb l’impagament dels rebuts per part dels particulars i del propi Ajuntament manresà. La Companyia telefònica, en resposta a l’actitud dels seus clients, va tallar les connexions dels morosos.

El conflicte entre Telefònica i els seus abonats va durar força temps. La solució definitiva no arribà fins el gener de l’any 1935, quan la Companyia de telèfons, a canvi de restablir el servei, va oferir una rebaixa del 70% sobre l’import total dels abonaments.

Documents

Manresa. L’arribada del telèfon automàtic (Document procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1932. La Companyia Telefònica informa al cap de l’oficina de Manresa que s’ha aprovat la inclusió del número de telèfon de l’Ajuntament de la ciutat, desglossat en les diverses dependències, a la guia telefònica; comunicació d’aquesta resposta a l’alcalde Lluís Prunés des de l’oficina manresana.

Fotografies

Manresa. L’edifici de la Telefònica, situat al Passeig de Pere III, als anys 30.

Ressò a la premsa

La informació al diari “El Dia”:

La informació al diari “El Pla de Bages”:

La informació al diari “Pàtria”:

Vídeos de testimonis

Josep Torra i Ferrer sobre l’arribada del telèfon automàtic
Data de l’entrevista: maig-juny del 2006
Buscar a tot memoria.cat

La República a Manresa en un clic (1931-1936)