Srebrenica, la vergonya d'Europa
Els bosnians segueixen desenterrant cadàvers de les fosses comunes cinc anys després de la guerra
Fins ara s'han localitzat les restes de 7.000 persones de les 20.000 que van desaparèixer durant el conflicte PAKLENIK (Bòsnia i Hercegovina), 30 (EP/AFP) Cinc anys després de la guerra de Bòsnia, que va causar la desaparició de 20.000 persones, en la seva majoria musulmans, els bosnians desenterren encara de les fosses comunes desenes de cadàvers per tractar d'identificar-los, donar-los l'últim adéu i segellar la reconciliació amb els serbis.
A la localitat de Paklenik, a l'est de Bòsnia i Hercegovina, han estat desenterrats fins avui 57 cossos, tal com ha succeït a la resta de Bòsnia, on cada setmana són descoberts desenes i desenes de cadàvers, cinc anys després del fi de la guerra (1992-95).
La solució del problema dels desapareguts és essencial "si volem que hi hagi una oportunitat de reconciliació", ha declarat aquesta setmana a Sarajevo el senador nord-americà Bob Dole, encarregat per Washington de coordinar aquests esforços.
No obstant, la història que compten els primers cadàvers desenterrats a Paklenik no sembla anar, a primera vista, en el sentit d'aquella reconciliació anhelada.
La primera bossa de plàstic oberta pel metge forense Djujo Hamdja, de la Comissió Musulmana per als Desapareguts, contenia un esquelet, vestits trencats, però sobretot una mena de braçalet de filferro oxidat.
EXECUCIONS INDISCRIMINADES.
El mort tenia les mans lligades a l'esquena, segons explica el metge, confirmant així els testimonis recollits per la Comissió, que apunten que molts civils musulmans de Visegrado i Rogatica van ser llançats lligats en camions per les forces sèrbies durant l'ofensiva a l'est de Bòsnia el 1992, portats a Paklenik, agrupats davant una gran fossa de 15 metres de profunditat i afusellats.
El descobriment dels cossos, no obstant això, només resol una part del problema, ja que després és necessari identificar-los, cosa que resulta una àrdua tasca per l'estat com es troben.
Segons la Comissió Musulmana, fins al present han estat trobades les restes de 7.000 persones, de les quals menys de 3.000 han estat ja identificades.
Les víctimes de la massacre de Srebrenica, sobretot, plantegen problemes als experts: 4.000 cadàvers han estat trobats en la regió, dels 7.000 desapareguts en total, dels quals només un centenar han estat identificats.
RECONEIXEMENT DE FAMILIARS.
El Comitè Internacional de la Creu Roja va publicar al juny passat un àlbum amb 1.700 fotos de jaquetes, pantalons, sabates, anells i fins i tot retrats de família de 354 víctimes de la massacre de Srebrenica, esperant que els familiars poguessin reconeixe'ls.
No obstant, els experts compten abans que res amb el desenvolupament de les proves de l'ADN per a les feines d'identificació. Segons el senador Dole, aquesta tècnica podrà permetre, dins d'uns cinc o set anys, posar fi a la incertesa de les famílies dels 20.000 desapareguts, després que s'estimés inicialment que això podria tardar entre 50 i 100 anys.
"Cap projecte és tan essencial per a la reconciliació i la Pau com aquest, que pot aportar una resposta a milers de famílies, turmentades pel passat i que no poden encara mirar cap al futur", segons les paraules del senador nord-americà.
