Opinions i records
de Josep Maria Ainaud de Lasarte

Portada

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925) és ”l’home que ho sap tot”. És una de les personalitats més lúcides, polifacètiques i intel·ligents de Catalunya. És l’home compromès amb el país i la seva gent. És l’home generós, altruista, que no sap dir que no. És un mestre de mestres. És l’historiador rigorós, amb una cultura vastíssima i un divulgador entusiasta dels esdeveniments del nostre passat col·lectiu.

 

El 31 de març de 2006 i el 2 de juny de 2008, el vam anar a veure a casa seva per demanar-li la seva valoració (o en alguns casos els records personals) sobre diferents personalitats manresanes: el Dr. Antoni Esteve i Subirana, Leonci Soler i March, Joan Selves i Carner, Francesc Farreras i Duran, Jaume Serra i Húnter, Joaquim Amat-Piniella, Josep Maria Planes i Guillem Díaz Plaja.

 

Tanmateix, al llarg de les dues converses, van anar sortint moltes d’altres qüestions: la seva experiència a la televisió, les memòries que mai no escriurà, els homenatges que mai no ha volgut rebre, la seva visió del present i el futur del país i la seva opinió sobre alguns fets i personatges històrics: els presidents Prat de la Riba, Macià i Companys, les Bases de Manresa, la República, el 6 d’octubre, la repressió a la rereguarda, Durruti, el general Franco...  També ens va parlar d’un tema molt interessant i desconegut: la xarxa de col·laboració que, des de Catalunya, treballava amb els aliats durant la II Guerra Mundial i de la qual ell en formava part.

 

En aquesta pàgina web, trobareu els aspectes més interessants d’aquestes dues entrevistes. Les hem desglossat en 4 apartats. Cada un inclou diversos vídeos. La majoria contenen unes breus anotacions per facilitar el coneixement dels temes que s’hi tracten.

 

Josep Maria Ainaud de Lasarte és una persona entranyable, de tracte exquisit, i que es fa estimar. Per a ell, la nostra admiració i el nostre agraïment.

 

                                                                                               Joaquim Aloy i Pere Gasol