Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Estudià Magisteri a Barcelona. Després d'haver destacat com a mestre a Vic pel seu tarannà renovador de l'ensenyament, va ser destinat per concurs de trasllat a Manresa a l’any 1915. La seva escola es considerava modèlica i excel·lí per l'avenç del seu sistema pedagògic i la seva humanitat amb el tracte amb els alumnes. El 1931 l’escola del mestre Albagés, situada a l’edifici del convent de Sant Domènec, es traslladà a la planta baixa de l'ala esquerra de l'Institut. Entre els anys 1916 i 1934 edità, a cada final de curs, el “Quadern de Rotació de Classe”, en el qual un alumne consignava diàriament les activitats fetes, el resum de les lliçons i altres esdeveniments. A través d’aquest quadern es poden seguir les activitats renovadores del mestre Albagés: organització de conferències per part dels alumnes com a mitjà d’aprenentatge, treball de llengua sobre tipus textuals, ensenyament del català, introducció de la geografia i la història de Catalunya i del Bages en l’ensenyament, etc. Des de la seva fundació al 1922, formà part del cos de redacció del "Butlletí dels Mestres", editat sota la direcció d'Alexandre Galí; això li donà l'oportunitat d'estar en contacte amb persones de la primera línia de la pedagogia catalana: Josep Parunella, Pere Blasi, Pere Santaló, Eladi Homs, etc.

El mestre Albagés participà activament de la vida cultural manresana. Va ser membre de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament; professor de llengua catalana; delegat de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana; promotor de la famosa Escola d'Estiu; president dels Amics de la Cultura Popular (1916-1929), membre de l’Associació de Mestres Nacionals del partit de Manresa; president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1931-1934); col·laborador de l'Orfeó Manresà; fundador i president de l'entitat esperantista Bela Espero i introductor a Manresa de l'esperanto. Fou nomenat Habilitat dels mestres dels partits de Manresa i Berga. El 1934 va concursar per anar a treballar a Barcelona, i fou destinat  al Grup Escolar Francesc Macià, una de les escoles del Patronat Escolar de l'ajuntament de Barcelona; a l'any 1935 va ser nomenat director del Grup Escolar Pi i Margall, a Barcelona.

La seva relació amb la Lliga Catalana va fer que, amb l’esclat revolucionari de l’inici de la Guerra Civil, se’l classifiqués com a persona de dretes. Per aquest motiu, al setembre de 1936, li va ser requisada la seva casa de Sant Llorenç Savall per utilitzar-la com a escola de la Generalitat i fou jutjat per un Tribunal Popular. Al desembre de 1936 va ser destituït del càrrec de director d’escola i del càrrec d’Habilitat i se’l va intentar jubilar anticipadament però, finalment, se’l va destinar un altre cop, com a mestre, al Grup Escolar Francesc Macià n. 2 de Barcelona.

Pel fet d'haver estat represaliat pel govern d'esquerres durant la guerra civil, fou rehabilitat el 15 de març de 1939 per les noves autoritats franquistes. També superà favorablement el procés de depuració el 31 de gener de 1940 i fou nomenat de nou director del mateix grup escolar que havia dirigit, però que passà a anomenar-se "Emilio Juncadella", centre que dirigí fins a l'any 1948 en què es jubilà. El 3 d’abril de 1949 se li va fer un homenatge a Manresa, organitzat pels seus antics alumnes, amb motiu de la seva jubilació.