Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Mestra d’ideologia esquerrana i republicana, entusiasta de la renovació pedagògica. Els anys 1928 i 1929 va ser professora de les colònies escolars de Calafell; a l’any 1930, de les colònies de Tossa de Mar, i a l'any 1932 de les colònies de Santa Coloma de Farners, totes organitzades per l’ajuntament de Barcelona. A l'any 1931 va exercir de mestra de pàrvuls d'una escola del Patronat Escolar de Barcelona. El 27 de maig de 1934 va obtenir el primer premi en el curs d’Orientació Pedagògica organitzat pel Casal del Mestre, a Barcelona. Partidària de l’ús de les tècniques Freinet que aplicava a la seva aula.

En el període de la Guerra Civil va ser membre de la Junta Directiva de la FETE i, malgrat la seva adhesió a la República, es va mostrar contrària als actes de vandalisme que van protagonitzar els escamots revolucionaris en un primer moment; en aquest sentit, va fer tots els possibles perquè un home anomenat Jaume Armengou quedés en llibertat després de la seva detenció pels escamots revolucionaris. La seva mateixa família havia patit els actes d’aquests escamots ja que la casa dels seus pares, a Barcelona, va ser saquejada per un escamot revolucionari a l’agost del 1936. Bona prova de la seva vàlua pedagògica és que el gran pedagog i gramàtic Artur Martorell i Bisbal la va avalar un cop acabada la guerra civil.

A l’any 1939, després de l’entrada de les tropes franquistes, desapareix de Manresa possiblement per por a rebre represàlies de les autoritats feixistes. A la informe de la Guàrdia Civil consta que “es de ideas marxistas muy arraigadas; es de pésimos antecedentes, habiendo observado una conducta inmoral tanto privada como profesional, destacándose en la difusión de lecturas inmorales e ideas marxistas” i també té un informe molt negatiu de l’Asociación Católica de Padres de Família, on diuen d’ella que era “contraria a nuestra Religión y a la politica española y social-cristiana, ostentando ideales libres pensadores y marxistas”.

A l’any 1939 el Jutjat Militar de la Capitanía General de IV Regió Militar li va obrir un procés per rebel·lió militar. Se la crida a declarar diverses vegades, així com també es demanen testimonis diversos sobre la seva actuació durant el període bèl·lic. El 14 de maig de 1940 se li fa el Consell de Guerra i el fiscal s’inhibeix en favor d’un expedient administratiu del Cos de mestres i retira l’acusació de rebel·lió militar. En la sentència queda absolta de la causa penal. Malgrat tot, l’auditor de guerra retorna el sumari a l’instructor i això fa que es cridin a declarar més testimonis. Finalment, el 25 de març de 1943, l’auditor de guerra signa el sobreseïment del judici.

Malgrat ser avalada per diversos mestres del Renaixença, un grup de pares i el mateix director nomenat per les autoritats franquistes, va ser acusada de propagar lectures immorals i idees marxistes entre els seus alumnes i amb data 6 de juny de 1940 el Ministerio de Educación Nacional va decidir separar-la definitivament del servei i donar-la de baixa en l’escalafó. Posteriorment, el 21 d’octubre de 1940, va demanar la revisió del seu expedient però el 3 de març de 1943 el Ministeri –segurament influenciat pel consell de guerra que se li havia fet- li va confirmar l’expulsió del cos de mestres.

Estava casada amb el Conseller de Cultura de l’ajuntament, i dirigent del BOC i posteriorment del POUM, Carles Costa i Cadevall i amb ell va traslladar-se a viure a Madrid, per retornar a Barcelona posteriorment, l'any 1957 o 1958. Mai més no va tornar a treballar en l'ensenyament.