Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Dels 7 als 19 anys va estudiar al col·legi del Sagrat Cor de Madrid. A l’any 1922 va formar part del grup fundador de l’Asociación de Estudiantes Católicos de la Normal de Madrid. Va viure a Madrid fins al 1927, on feia classes particulars a domicili als fills de diverses cases d’un elevat nivell social i també classes nocturnes a la parròquia de la Paloma per a joves obrers. A l'any 1931 va ser nomenada mestra propietària de l'Escola Graduada n. 5 de Barcelona. 

Mestra d’idees catòliques, es mostra contrària a la coeducació a l’escola. Durant la guerra va tenir refugiada a casa seva Maria Rovira Rojas, de Salo, a la qual els escamots revolucionaris havien foragitat de casa i pres tot el que tenia. En l’expedient de depuració declara: “sin hacer abiertamente labor nacionalista, la hice francamente negativa para la República y así conseguí el dictado de fascista cuando el serlo era un peligro y no un honor”. Va superar el procés de depuració el 23 de desembre de 1939 i va ser confirmada en el càrrec.

Al 1948 era vocal de la Junta local de Protecció de Menors de Manresa. Va continuar treballant a l’escola Pare Algué (nom que es va posar al Grup Bonavista) i el curs 1964-1965 en va ser nomenada directora. Com a directora va obtenir premis atorgats pel Ministerio de Educación Nacional i el Govern Civil de Barcelona.