Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Quan era un noi va emigrar, amb els seus pares, de Terrer cap a Manresa. Va participar activament en l’Ateneu Cultural Popular Manresà i l’any 1933 entrà a treballar a l’Escola Racionalista de Manresa -situada al carrer Mesquita-  com a mestre i director. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 va ser detingut i l’escola va estar tancada uns quants mesos; el juliol de 1935 va obtenir el títol oficial de mestre de l’Escola de Magisteri Primari de Barcelona. En esclatar la guerra civil va allistar-se com a voluntari a la columna Durruti, però aviat va tornar a Manresa on ocupà el càrrec  de regidor de Cultura i Sanitat en el Consell Municipal de la ciutat. També va presidir la delegació del Bages del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) entre el 19 d’octubre de 1936 i el 8 de gener de 1937. El 31 de desembre de 1936 va obtenir el nomenament de mestre a Barcelona, on exercí fins el 5 d’agost de 1937, data en què va ser mobilitzat en la lleva demanada pel Ministeri de Defensa de la República. A Barcelona també fou president del Departament de Proveïments al Front del Consell Municipal de la ciutat.
El 1939 va fugir a França i, amb l’ocupació nazi, va ser internat en un camp de concentració francès i integrat en una Companyia de Treballador Estrangers. El 26 d’abril de 1941 va ser deportat, juntament amb un grup de 486 republicans espanyols, a Mauthausen. Després d’una temporada al camp central va ser traslladat al Kommando Steyr i el gener de 1945 a Gusen, lloc on seria alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes aliades.
Després de la Segona Guerra Mundial s’establí a Paris i es va dedicar a la pintura. Va fer diverses exposicions de quadres i va col·laborar en diferents revistes (Hispania i Umbral). El 1954 va adquirir la nacionalitat francesa. Posteriorment va muntar un taller  a Montalbà del Castell (Fenolleda) on es conserva la seva obra artística. En els anys 60 es desentengué del moviment llibertari. A l’exili, va ser amic de Pau Casals i de Picasso. El 1991 se li va reconèixer la seva integració al Cos de professors d’EGB de la Generalitat de Catalunya amb tots els drets.