Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

LLADÓ BILARRÚBIES, Hermenegild

  • NOM: LLADÓ BILARRÚBIES, Hermenegild
  • LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Manresa, 1904
  • ANY D'OPOSICIONS: 1933
  • DESTINACIONS ANTERIORS A MANRESA: Sant Vicenç dels Horts
  • DATA DE PRESA DE POSSESSIÓ I EXERCICI A MANRESA: 12 de novembre de 1934
  • ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Grup Escolar Renaixença
  • RESSENYA BIOGRÀFICA:

    Afeccionat a escriure, va col·laborar, abans de la República, en el diari de la Lliga Catalana “El Pla de Bages”. Els anys 1931 i 1932 va publicar quatre articles al diari d'esquerres i republicà “El Dia” on defensava l’ensenyament públic de qualitat per als fills dels obrers i es mostrava entusiasmat amb les millores introduïdes en la carrera de Magisteri per la República i els avenços pedagògics de l’Escola Nova.

    Va ser un dels mestres que, el curs 1934-1935, va inaugurar el Grup Escolar Renaixença on formava part del grup de joves mestres renovadors. Persona d’una posició política progressista però moderada, al 1936 va arribar a figurar en una llista de persones que el Comité d’Investigació Criminal de Manresa pretenia afusellar, cosa que va poder evitar. Així mateix al seu domicili particular es va oficiar alguna cerimònia religiosa clandestina. A finals de 1938 va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i, aprofitant el desori de la retirada cap a França, el 28 de gener de 1939 va desertar de l’exèrcit i s’amagà a casa de Josep Drapé de Sant Celoni per esperar que arribés l’exèrcit franquista.

    En el seu expedient de depuració, malgrat no tenir informes gaire desfavorables sobre la seva ideologia i actuació durant el període republicà, van pesar molt negativament els articles que havia escrit per al diari “El Dia” i la seva tendència catalanista. Això va fer que el Ministerio de Educación Nacional li imposés, el 3 de juliol de 1940, una sanció administrativa consistent en el trasllat a fora de Catalunya amb prohibició de sol·licitar càrrecs vacants durant 5 anys, i la inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança en institucions culturals i d’ensenyament. Va ser traslladat a un poble de la província de Lleó, a prop d’Astorga, on els pares dels alumnes van quedar molt contents de la seva actuació com a mestre.

    El 23/11/40 va presentar una demanda de revisió d’expedient al·legant que havia col·laborat al diari “El Dia” a l’any 1931 amb caràcter particular i sense cap tendència política. El Ministerio de Educación Nacional va accedir, el 12 d’abril de 1941, a la revisió de l’expedient i el 15 d’octubre de 1941 li va anul·lar la sanció i així va poder retornar, el curs 1942-1943, a la seva antiga plaça del Grup Escolar Renaixença, en aquell moment anomenat “Generalísimo Franco”. En aquest centre va treballar fins a la seva jubilació.

    Al 1948 era membre de la Junta Municipal d’Ensenyament com a representant dels pares de família. Estava casat amb la mestra Teresa Broto Sans i, un cop ja jubilat, va publicar l’extens llibre Estudio de la estructura de la mente y la actividad mental o mentelogía, editat per ell mateix a l’any 1980, i altres llibres de filosofia.