Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Quan era mestre a Vacarisses va ser el president de la Unión Patriótica local, però sembla que durant el període republicà va fer-se favorable a les posicions polítiques esquerranes. Va ser nomenat mestre de l’Escola Preparatòria de l’Institut de Manresa al novembre de 1931, feina en la qual va demostrar gran entusiasme i esperit renovador, arribant fins i tot a publicar un article al diari “El Dia”, l’any 1932, sobre la renovació de l’ensenyament que significava l’obertura de l’Escola Preparatòria. A l’institut feia la classe en català. Va ser vicesecretari-Bibliotecari de l’Institut des del 12/12/1933 i comissari-director del centre l’últim mes abans de l’entrada de l’exèrcit franquista a Manresa, i el nou alcalde franquista, Domènec Prunés, li va demanar que assumís interinament la direcció de l’institut un cop acabada la guerra. Possiblement va influir en aquest nomenament el fet que defensés i readmetés els alumnes que havien estat depurats pel comissari-director Aniceto León Garre l’any 1938.

Va superar el procés de depuració malgrat que en alguns informes se’l considerava poc afecte al “Glorioso Movimiento Nacional”, i va ser confirmat en el càrrec el 29 de desembre de 1939. Al 1942 ja s’havia traslladat a viure a Barcelona i, a l’any 1950, el trobem de professor adjunt de Llengua i Literatura Española de l’institut Verdaguer de Barcelona.