Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Amb una gran vocació per l’ensenyament, que va conservar tota la vida, va fer el Magisteri a l’Escola Normal de Girona. Després de treballar de 1923 a 1926 a Tragó de Noguera, es va traslladar primer a Calldetenes, al costat de Vic, perquè volia una població on hi hagués institut perquè els seus fills tinguessin estudis, i després a Manresa. El 18 de juliol de 1936 era de vacances a Tragó de Noguera, on vivia la família del seu marit, i va ajudar dos cunyats seus a fugir a l’Espanya franquista a través de França. En els documents del procés de depuració assegura que gràcies a la intervenció de Pere Menéndez-Arango Tarrida no es va portar a terme, a Manresa, cap depuració de mestres durant la Guerra Civil.

Com que el seu marit havia estat capità de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil, va ser denunciada a la Guàrdia Civil. Malgrat l’informe desfavorable de la Guàrdia Civil, on s’assegurava que “... es de ideas comunistas, de las cuales hacía una activa propaganda en la escuela; sindicalmente pertenecía a la UGT, considerándosela desafecta a la Nueva España” va superar el procés de depuració i va ser confirmada en el càrrec el 8 de juny de 1940. Després de la guerra va continuar treballant a la mateixa escola, en aquell moment batejada amb el nom de Pare Algué pels franquistes, fins que al principi dels anys 50 se’n va anar a treballar al “Generalísimo Franco”, antic col·legi Renaixença, on es va jubilar a l'any 1965.